Estimats alumnes,<\/p>\n
Aquest inici de curs de primavera a la universitat els vostres professors no assistiran a classe. Hem comen\u00e7at una vaga en defensa de la universitat p\u00fablica; en defensa de la vostra formaci\u00f3 i dels leg\u00edtims drets laborals de tots els professors associats. En aquesta lluita, ens agradaria comptar amb tots vosaltres.<\/p>\n
Com sabeu, la universitat representa la recerca de l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia. \u00c9s la m\u00e9s alta instituci\u00f3 on es diposita el coneixement hum\u00e0. A la universitat acudiu les noves generacions d\u2019estudiants per adquirir aquests coneixements i per generar-ne de nous.<\/p>\n
Dir que l\u2019aprovaci\u00f3 de la nova Llei Org\u00e0nica del Sistema Universitari (LOSU) posa en perill la universitat p\u00fablica, sense entrar en detalls, pot semblar alarmista i exagerat. El que \u00e9s segur \u00e9s que \u00e9s poc prec\u00eds i que val la pena explicar-ho millor.<\/p>\n
Els diferents sistemes econ\u00f2mics al m\u00f3n han donat diferents models d\u2019universitat. Hi ha pa\u00efsos on la universitat no existeix i n\u2019hi ha on nom\u00e9s existeix en mans de capital privat. Imagineu-vos aix\u00f2: el coneixement hum\u00e0 i els seus aven\u00e7os en mans exclusivament privades. No \u00e9s estrany que, en aquests pa\u00efsos, sigui tan cost\u00f3s accedir, per exemple, als \u00faltims aven\u00e7os en medicina o que es plantegin colonitzar Mart i quedar-se\u2019l en nom dels seus accionistes.<\/p>\n
L\u2019escenari que planteja la LOSU no ve d\u2019ara. Des del proc\u00e9s de Bolonya, cap a l\u2019any 1998, la universitat p\u00fablica ha anat canviant per adequar-se a un m\u00f3n globalitzat que pressiona des de molts costats tant per homologar t\u00edtols i llicenciatures com per accelerar carreres i \u201cfabricar\u201d perfils professionals a demanda del mercat. En els darrers anys hem assistit a un aprimament de moltes carreres universit\u00e0ries i a un posterior engrossiment de m\u00e0sters i postgraus de pagament. Aquesta formaci\u00f3 posterior, m\u00e9s cara, acaba sent imprescindible per tenir un curr\u00edculum competitiu i deixa les titulacions b\u00e0siques, pagades amb diners p\u00fablics, en paper mullat. I els primers perjudicats en sou vosaltres, els alumnes.<\/p>\n
Moltes carreres universit\u00e0ries formen professionals, persones que, a m\u00e9s d\u2019aprendre q\u00fcestions te\u00f2riques, hauran d\u2019exercir una professi\u00f3 al m\u00f3n real. Podr\u00edem comparar-ho amb aprendre un ofici: cirurgians, arquitectes, escultors o enginyers que, segons el mateix proc\u00e9s de Bolonya, haurien de tenir una formaci\u00f3 pr\u00e0ctica important. Per aix\u00f2, les universitats estatals han anat incorporant, des de fa temps, la figura del professor associat: una persona que exerceix aquest ofici de manera solvent, amb cert reconeixement social i experi\u00e8ncia acumulada. Aquestes persones, els professors i professores associades, ofereixen una part de la seva jornada laboral per garantir aquesta transmissi\u00f3 del coneixement te\u00f2ric i pr\u00e0ctic que heu de rebre els estudiants.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, la universitat ha utilitzat malament aquest contracte durant molt de temps, abusant-ne per incorporar professors a un preu m\u00e9s baix. Els professors associats han de signar un contracte nou cada inici de curs. Molts encadenen 5, 10 o 20 anys de contractes que no els donen dret a atur o jubilaci\u00f3, at\u00e8s que no \u00e9s un contracte indefinit. Una situaci\u00f3 il\u00b7legal, referendada per diverses sent\u00e8ncies judicials, on la Uni\u00f3 Europea ha pres cartes en l\u2019assumpte obligant l\u2019Estat espanyol a regularitzar la situaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la nova LOSU.<\/p>\n
La LOSU pret\u00e9n convertir aquests contractes en indefinits, per\u00f2, com sempre, sense aportar diners. El ministre d\u2019Universitats, Joan Subirats, promet, sense que consti per escrit, que el finan\u00e7ament de les universitats passar\u00e0 del 0,7% a l\u20191% del PIB. S\u00ed, aix\u00f2 del 0,7% us sona d\u2019alguna cosa. \u00c9s aquella almoina que podeu marcar en una casella de les vostres matr\u00edcules per destinar-ho a pa\u00efsos en vies de desenvolupament. Doncs aix\u00ed est\u00e0 la universitat al nostre pa\u00eds: en vies de desenvolupament.<\/p>\n
Sense l\u2019aportaci\u00f3 suficient de diners \u00e9s impossible convertir tots aquests contractes temporals en contractes amb drets laborals, aix\u00ed que molts professors associats veuran retallada la seva jornada laboral perqu\u00e8 quadrin els comptes, aix\u00f2 si no els fan fora. Els vostres professors, que com a estudiants rebien 9 hores de classe setmanals d\u2019una assignatura, avui la imparteixen en 6 hores. La LOSU pret\u00e9n que ara ho facin en 4. Si fan el mateix amb la carrera de piano, us recomano un bon parell de taps per a les orelles.<\/p>\n
Les escoles haurien de tenir autonomia per tal que, assegurant la majoria de professors a temps complet que dicta la mateixa llei, es poguessin contractar professors associats sense l\u00edmit d\u2019hores setmanals per atendre determinats estudis.<\/p>\n
L\u2019esperit de la LOSU no \u00e9s pas dolent. Donar seguretat laboral als treballadors \u00e9s desitjable i \u00e9s el requeriment d\u2019Europa. Per\u00f2 fer-ho limitant la jornada laboral dels professors associats a 4 hores a la setmana \u00e9s torpedinar l\u2019edifici de la universitat, obligant a replantejar plans d\u2019estudis, temaris d\u2019assignatures i vides personals d\u2019estudiants i professors.<\/p>\n
Els professors associats, que durant molts anys han aguantat aquest edifici, fent possible l\u2019ensenyament universitari a un cost de saldo, haurien de ser les parets mestres on aixecar la nova universitat p\u00fablica.<\/p>\n
Per aix\u00f2, estimats alumnes, avui us demanem el vostre suport. Donant per bona la frase que diu que \u201ctamb\u00e9 s\u2019apr\u00e8n a la universitat del carrer\u201d, us esperem all\u00e0 fora.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Estimats alumnes, Aquest inici de curs de primavera a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3297,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3373","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3373","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3373"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3373\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3297"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3373"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3373"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3373"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}