Fa uns mesos, vam rebre al despatx uns clients que volien fer-se un xalet. Ens an\u00e0vem mirant de re\u00fcll entre els companys mentre convers\u00e0vem amb ells. Feia molt de temps que ning\u00fa no ens demanava un xalet.<\/p>\n
Els darrers clients ens havien demanat cases. Alguns, cases de primera resid\u00e8ncia per viure-hi tot l\u2019any, altres, segones resid\u00e8ncies, cases de vacances fora de la ciutat. La veritat \u00e9s que l\u2019\u00fas que li donaran a l\u2019habitatge \u00e9s una cosa que sorgeix a les primeres converses, per\u00f2 en aquest cas, el xalet, dit aix\u00ed, el vam relacionar sense dubtar-ho amb una casa de cap de setmana. Ning\u00fa viu en un xalet.<\/p>\n
Recordo la primera vegada que vaig sentir la paraula. Devia tenir set o vuit anys, pels volts del final de la d\u00e8cada dels 70. El meu oncle es va comprar un solar a prop de Ma\u00e7anet de la Selva \u2013llavors tampoc ning\u00fa l\u2019anomenava terreny\u2013, on pretenia fer-se un xalet per als caps de setmana.<\/p>\n
Per a la fam\u00edlia va ser una not\u00edcia bomba, una cosa fora del nostre abast, fins i tot de la nostra imaginaci\u00f3. Sol\u00edem passar les vacances, com la majoria de les persones, en cases de familiars en algun poble, o b\u00e9 fent c\u00e0mping. Calculo que, en aquella \u00e8poca, el meu pare tenia un Seat 124 Special de color granat, que pagava puntualment cada mes. Era el nostre mitj\u00e0 de transport per a tot, vacances incloses. Recordo el dia que li va instal\u00b7lar una bola de remolc a la part del darrere, per anar a buscar la rulot, una Hergo Gacela nova de trinca, tamb\u00e9 pagada a terminis. Una casa amb rodes que ens seguiria a tot arreu i amb la qual passar\u00edem els millors anys de la nostra vida.<\/p>\n
L\u2019anunci del xalet del meu tiet \u2013en realitat ell en deia \u201cxal\u00e9\u201d\u2013 ens va sorprendre per inabastable. Viv\u00edem de lloguer al barri del Clot a Barcelona i amb prou feines es pagaven els col\u00b7legis a final de mes, aix\u00ed que, pensar a comprar una segona casa era una cosa inimaginable per a nosaltres. El meu pare argumentava amb despit \u2013cosa que jo compartia sense ombra de dubte\u2013 que per qu\u00e8 voldria alg\u00fa una casa quieta en un lloc podent tenir-ne una amb rodes i portar-la a tot arreu. Quina meravella, pare\u2026 Ni Roberto Benigni.<\/p>\n
La cosa \u00e9s que, amb el temps, la gent es va anar fent xalets. Van arribar els 80 i els embussos de cotxes a les entrades i sortides de les grans ciutats van comen\u00e7ar a ser habituals. A Barcelona, una ciutat d\u2019esquena al mar, sense platges, sense rondes i pr\u00e0cticament sense espais verds o de lleure, la gent s\u2019escapava el cap de setmana, fugint de la ciutat. A la Prefectura de Tr\u00e0nsit, es desplegava l\u2019operaci\u00f3 sortida i l\u2019operaci\u00f3 retorn, un llenguatge casp\u00f3s al qual ens vam comen\u00e7ar a acostumar i que reflectia la magnitud de la trag\u00e8dia. Els que ja no podien fer-se un xalet es van comen\u00e7ar a comprar apartaments en blocs residencials; sortien del seu pis de la ciutat i es posaven en un altre d\u2019una urbanitzaci\u00f3 de l\u2019extraradi d\u2019algun poble, a la costa o a la muntanya.<\/p>\n
El nostre c\u00e0mping a Blanes, en un altre temps terra indomable dels capricis del Tordera i el seu delta, va acabar envoltat de blocs d\u2019habitatges que ens miraven desafiadors com si f\u00f3ssim Arapahoes en un gueto reparcel\u00b7lat. La cala de Sant Francesc, aquella platja salvatge on cuin\u00e0vem sardines les nits d\u2019estiu, es va omplir de xalets i d\u2019aparcaments de cotxes a cel obert.<\/p>\n
La nostra casa amb rodes va quedar relegada a les aventures de les vacances d\u2019estiu, gaireb\u00e9 sempre en acampada lliure. La vall de Pineta, Ordesa o Benasc, llocs que, llavors, encara estaven fora de l\u2019abast del turisme massiu. Per\u00f2 els hiverns inactius en un cementiri per a caravanes li van donar l\u2019estocada definitiva fins que ens en vam desfer.<\/p>\n
Afortunadament, la ciutat va canviar, en aquella \u00e8poca. La transformaci\u00f3 de la Barcelona ol\u00edmpica va deixar un llegat de platges, espais lliures i oferta cultural que, a poc a poc, van anar atraient els seus habitants i altres turistes. En una ciutat oberta al mar, ja no es feia tan urgent escapar-se el cap de setmana.<\/p>\n
Avui molta gent jove ja no t\u00e9 cotxe, sens dubte perqu\u00e8 cada cop s\u00f3n m\u00e9s cars i comporten m\u00e9s despeses, per\u00f2 tamb\u00e9 per un cert canvi d\u2019actitud. Els dies festius a la ciutat ja no s\u00f3n la desolaci\u00f3 que eren en d\u00e8cades anteriors; darrerament ni tan sols el mes d\u2019agost. A la gent li agrada la ciutat. No considera una condemna quedar-s\u2019hi el cap de setmana, de la mateixa manera que no considera un privilegi tenir un xalet on passar-se el diumenge tallant la gespa o arreglant la teulada. Sembla que hi ha altres prioritats. Les cases, com els cotxes, s\u00f3n per viure-les.<\/p>\n
Malgrat totes les virtuts d\u2019aquesta ciutat m\u00e9s ordenada i m\u00e9s segura, per\u00f2, hi havia alguna cosa d\u2019aquella Barcelona de V\u00e1zquez Montalb\u00e1n que em genera certa nost\u00e0lgia. Potser per la fragilitat de llocs com els xiringuitos de la Barceloneta o els enginyosos llocs de pesca que la gent es constru\u00efa en una escletxa, entre les roques del trencaones. Una ciutat on et podies topar a cada cantonada amb una foguera de mobles vells per la revetlla de Sant Joan o saltar la t\u00e0pia del col\u00b7legi Claret per jugar a futbol fins a les tantes. Una ciutat on el paisatge urb\u00e0 i dom\u00e8stic es creava per apropiaci\u00f3, com una conquesta territorial. En una ciutat indubtablement m\u00e9s prec\u00e0ria, aflorava amb facilitat el car\u00e0cter n\u00f2mada de les persones, una actitud exploradora ancestral que ens ha fet conquerir el m\u00f3n i ens empeny a descobrir-ne d\u2019altres.<\/p>\n
A l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 vam comprar la nostra rulot, l\u2019arquitecte itali\u00e0 Aldo Rossi constru\u00efa a Ven\u00e8cia la seva proposta de Teatre flotant del M\u00f3n per a la Biennal d\u2019Arquitectura. El teatre va arribar a creuar l\u2019Adri\u00e0tic fins a Dubrovnik. M\u2019agrada pensar que devia dir alguna cosa semblant: \u201cQui voldria repetir la funci\u00f3 sempre al mateix lloc podent navegar per tot arreu\u2026\u201d.<\/p>\n
Potser ha arribat el moment d\u2019afrontar el disseny del xalet dels nostres clients amb valentia, posant-li un parell de rodes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa uns mesos, vam rebre al despatx uns clients que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3296,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3374","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3374","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3374"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3374\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3296"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3374"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3374"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3374"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}