L\u2019any que hem tancat commemorava tres d\u00e8cades des que Barcelona va saludar el m\u00f3n en la inauguraci\u00f3 de les Olimp\u00edades. Encara guardem a les nostres retines l\u2019enorme HOLA, coreografiat pels ballarins, que es va dibuixar al centre de l\u2019Estadi Ol\u00edmpic de Montju\u00efc, l\u2019estiu del 1992. Des de llavors, moltes coses han canviat, per\u00f2 afortunadament ens continuem saludant igual.<\/p>\n
Diem \u201chola\u201d a les persones conegudes, a la nostra fam\u00edlia. Diem \u201chola\u201d als nostres amics i als desconeguts amb qui volem fer amistat o comen\u00e7ar una simple conversa. Tamb\u00e9 als nostres animals dom\u00e8stics, encara que sembli que no ens entenen. Diem \u201chola\u201d al sol en sortir per l\u2019horitz\u00f3 i a una l\u00e0pida en un n\u00ednxol on vam enterrar un \u00e9sser estimat. En resum, diem \u201chola\u201d a tot el que reconeixem com a propi, del nostre entorn.<\/p>\n
A la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0Mart<\/em>\u00a0(Ridley Scott, 2015), l\u2019actor Matt Damon diu \u201chola\u201d a una planta nascuda en terra marciana. Un petit brot verd amb dues fulletes, de poc m\u00e9s de cinc cent\u00edmetres d\u2019al\u00e7ada, sorgit d\u2019un tros de patata enterrada a terra. Un fet quotidi\u00e0, el naixement d\u2019una planta al nostre planeta, es converteix en un esdeveniment extraordinari fora del nostre h\u00e0bitat natural.<\/p>\n Per a nosaltres, les plantes i els arbres s\u00f3n una cosa completament normal. Veiem arbres a l\u2019alta muntanya, al costat del mar, en un penya-segat, resseguint rius i torrents. Veiem n\u00e9ixer plantes per tot arreu a la natura, als nostres horts, als hivernacles. Veiem cr\u00e9ixer l\u2019herba de manera desmesurada als nostres jardins, als prats i fins i tot als marges d\u2019una carretera. A una planta que s\u2019ha fet un forat per sobreviure a l\u2019esquerda d\u2019una vorera, envoltada d\u2019asfalt, l\u2019anomenem \u201cmala herba\u201d.<\/p>\n No som del tot conscients de l\u2019enorme fortuna de comptar amb un s\u00f2l ric en components org\u00e0nics a gaireb\u00e9 qualsevol rac\u00f3 del nostre m\u00f3n i del fet que una planta sigui capa\u00e7 de generar vida en aquest substrat, utilitzant l\u2019energia del sol a trav\u00e9s de la fotos\u00edntesi.<\/p>\n Aquesta situaci\u00f3 tan normal, pel que sabem fins ara, \u00e9s una cosa in\u00e8dita al nostre sistema solar. El protagonista de la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0Mart<\/em>\u00a0ha d\u2019usar els seus propis excrements per enriquir l\u2019est\u00e8ril terra marciana i convertir-la en un suport capa\u00e7 de contenir vida.<\/p>\n Aix\u00f2 de la terra com a suport \u00e9s una cosa que coneixem b\u00e9 els enginyers i els arquitectes. En paraules de la paisatgista i arquitecta Teresa Gal\u00ed-Izard, hist\u00f2ricament el terra ha estat considerat un simple suport estructural, amb caracter\u00edstiques mec\u00e0niques. Les carreres d\u2019Enginyeria i d\u2019Arquitectura estudien\u00a0Mec\u00e0nica del s\u00f2l<\/em>. Els ge\u00f2legs s\u00f3n capa\u00e7os de determinar-ne la densitat, la resist\u00e8ncia a la compressi\u00f3, la flexibilitat i fins i tot l\u2019antiguitat, classificant els s\u00f2ls amb diferents noms. Per\u00f2 \u00e9s veritat que la construcci\u00f3 i l\u2019enginyeria han parat poca atenci\u00f3 a la vida que acull el s\u00f2l i a la seva capacitat per fer brollar nova vida.<\/p>\n I no obstant aix\u00f2, la terra ens dona menjar. Josep Pla deia que \u201cla cuina d\u2019un pa\u00eds \u00e9s el seu paisatge posat a la cassola\u201d. Ens mengem el paisatge en un equilibri que donem per suposat, alhora que depredem el territori amb construccions artificials. La naturalitzaci\u00f3 creixent de les ciutats, revertint zones asfaltades i incrementant la pres\u00e8ncia d\u2019esp\u00e8cies vegetals, \u00e9s un proc\u00e9s necessari i imparable per permetre la nostra pr\u00f2pia subsist\u00e8ncia. Amb una poblaci\u00f3 mundial en cont\u00ednua expansi\u00f3, \u00e9s de sentit com\u00fa obrir pas als cultius que ens alimentaran, alhora que milloraran la qualitat de l\u2019aire que respirem i de l\u2019aigua que bevem. Potser ha arribat el moment de plantar carxofes i coliflors als nostres carrers, en lloc d\u2019arbustos i flors. Als barris de Gr\u00e0cia i de Sant Andreu, a Barcelona, la plantaci\u00f3 de tarongers en alguns carrers ha fet que grups de voluntaris s\u2019organitzin per a la collita de taronges amargues, amb les quals elaboren la seva pr\u00f2pia melmelada. Una acci\u00f3 que no nom\u00e9s millora el paisatge de l\u2019espai p\u00fablic, sin\u00f3 que \u00e9s una potent eina de cohesi\u00f3 social i de sentit de pertinen\u00e7a comunit\u00e0ria.<\/p>\n Per\u00f2 \u00e9s que, com deia, moltes coses han canviat des d\u2019aquell estiu ol\u00edmpic del 92. Som una societat m\u00e9s conscient, per for\u00e7a, del precari equilibri de la natura que ens permet existir al planeta. No fa gaire, el Col\u00b7legi d\u2019Arquitectes de Catalunya va organitzar les jornades de\u00a0Descarbonitzaci\u00f3 de l\u2019arquitectura<\/em>, \u00e9s a dir, la necess\u00e0ria reducci\u00f3 de les emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle, com el CO2, tant en la fabricaci\u00f3 de materials com en el propi proc\u00e9s de construcci\u00f3. Actualment, els edificis suposen el 35% d\u2019aquestes emissions i el 40% del consum de l\u2019energia mundial.<\/p>\n I la resposta ens la dona la terra. Els materials que utilitzem surten d\u2019ella i, alguns, com els arbres, els plantem i els recol\u00b7lectem, en un cicle que, convenientment explotat, pot durar molt temps. Els arbres, com sabem des de petits, es mengen el CO2 per cr\u00e9ixer i ens en tornen oxigen, ajudant a reduir la contaminaci\u00f3. Hem constru\u00eft en fusta des de sempre, per\u00f2 durant un temps sembla que ho h\u00e0gim oblidat. Potser per la fabulosa capacitat del formig\u00f3 de \u201cconcretar-se\u201d en infinitat de formes o potser per una manca d\u2019aferrament per una cultura i una tradici\u00f3 constructiva. Sortosament, avui assistim a un renaixement de la construcci\u00f3 en fusta, que pot suposar un canvi de paradigma cap a la necess\u00e0ria transici\u00f3 ecol\u00f2gica i social. Aix\u00f2 tamb\u00e9 comportar\u00e0 l\u2019aparici\u00f3 de nous c\u00e0nons est\u00e8tics, associats a noves escales de valors. Una est\u00e8tica de la sostenibilitat, podr\u00edem dir.<\/p>\n Sigui com sigui, no deixa de ser bonic el fet de plantar els nostres edificis i veure com creixen. Esperar-los amb els bra\u00e7os oberts i dedicar-los un c\u00e0lid \u201chola\u201d de benvinguda.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019any que hem tancat commemorava tres d\u00e8cades des que Barcelona […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3295,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3375","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3375","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3375"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3375\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3295"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3375"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3375"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3375"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}A una planta que s\u2019ha fet un forat per sobreviure a l\u2019esquerda d\u2019una vorera, envoltada d\u2019asfalt, l\u2019anomenem \u201cmala herba\u201d<\/h2>\n