El carrer ha mort, afirmava dogm\u00e0ticament Le Corbusier en la d\u00e8cada del 1930. Amb aquesta provocadora sent\u00e8ncia, l\u2019arquitecte franc-su\u00eds proposava una ciutat radiant, la Ville Radieuse, on els edificis s\u2019aixecaven sobre pilars per deixar passar per sota un parc infinit, sense carrers delimitats, i els passadissos dels blocs residencials prenien el paper de \u201ccarrers interiors\u201d d\u2019acc\u00e9s als habitatges. Era temps d\u2019entreguerres, en el qual el moviment modern pretenia reinventar la manera d\u2019habitar i construir ciutats, en un intent de reescriure una hist\u00f2ria que es mostrava tr\u00e0gica.<\/p>\n
El projecte que, malauradament, s\u2019ha comen\u00e7at a construir a l\u2019Ar\u00e0bia Saudita, The Line, pret\u00e9n completar, en 50 anys, una ciutat per a 9 milions de persones amb un sol carrer recte de 170 quil\u00f2metres de longitud i una amplada de 200 metres. 170 quil\u00f2metres, perqu\u00e8 se\u2019n facin una idea, \u00e9s la dist\u00e0ncia entre Barcelona i Vielha o entre Lleida i Girona en una l\u00ednia estrictament recta, sense concessions a la geografia, a l\u2019exist\u00e8ncia de zones poblades o a la natura. Per si no n\u2019hi hagu\u00e9s prou, aquest longitudinal desprop\u00f2sit tindr\u00e0 fa\u00e7anes de mirall a l\u2019exterior, majorit\u00e0riament desert, que a m\u00e9s de dividir l\u2019h\u00e0bitat natural de moltes esp\u00e8cies confondr\u00e0 les aus o altres animals, creient que volen cap a un horitz\u00f3 lluny\u00e0. Una cosa semblant al que li passava a Jim Carrey al final de la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0El xou de Truman<\/em>\u00a0quan la proa del seu vaixell travessava la lona del decorat en forma de cel.<\/p>\n Veient les imatges virtuals de la vida interior d\u2019aquesta \u201cciutat\u201d, crida l\u2019atenci\u00f3 l\u2019atmosfera que recrea, semblant a la d\u2019un \u201cmall\u201d comercial a la qual ja comencem a estar acostumats i que, a l\u2019Orient Pr\u00f2xim, \u00e9s tan habitual en les \u00faltimes ciutats\u00a0ex novo<\/em>\u00a0aixecades al no-res: un passad\u00eds central amb botigues a banda i banda. Aquest \u00fanic espai central, en paraules dels seus creadors, es fa precisament \u201cper evitar que hi hagi carrers\u201d. Segons sembla, aquesta vegada l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i la contaminaci\u00f3 a les ciutats han tornat a sentenciar els carrers com a culpables, eliminant-los sense miraments en la construcci\u00f3 de la ciutat, en nom de l\u2019ecoefici\u00e8ncia i la sostenibilitat.<\/p>\n Una trama de carrers era l\u2019acte fundacional de les ciutats romanes. Tot comen\u00e7ava amb una intersecci\u00f3, la del Cardus M\u00e0ximus, un carrer sensiblement orientat nord-sud, amb el Decumanus M\u00e0ximus, en sentit est-oest, encara que tamb\u00e9 eren freq\u00fcents altres orientacions atenent el context on s\u2019implantaven.\u00a0La intersecci\u00f3 del Card amb el Decum\u00e0 donava origen a una de les portes de la ciutat. D\u2019una banda, el F\u00f2rum (fora), on es comerciava amb l\u2019exterior i, de l\u2019altra, l\u2019interior de la ciutat, que creixia en forma de malla afegint-hi carrers paral\u00b7lels i perpendiculars segons la mida de les\u00a0insulaes<\/em> o parcel\u00b7les. El creixement de les ciutats acabava desbordant la pr\u00f2pia porta, aix\u00ed que el f\u00f2rum es va convertir en l\u2019espai p\u00fablic central de la ciutat; el lloc de trobada i de debat.<\/p>\n A Barcino, el Card de la ciutat romana \u00e9s el carrer Call i Llibreteria i el Decum\u00e0 \u00e9s la l\u00ednia del carrer del Bisbe i el carrer de la Ciutat. Formen un angle d\u2019uns 45\u00ba amb els eixos cardinals, molt semblant al de l\u2019Eixample d\u2019Ildefons Cerd\u00e0, aixecat gaireb\u00e9 dos mil anys despr\u00e9s. \u00c9s curi\u00f3s observar com el l\u00edmit de l\u2019Eixample que va projectar Cerd\u00e0, girat novament 45\u00ba respecte de la trama de l\u2019Eixample, \u00e9s la reinterpretaci\u00f3 fidel del Card i del Decum\u00e0 rom\u00e0, en aquest cas l\u2019avinguda Meridiana (nord-sud) i l\u2019avinguda del Paral\u00b7lel (est-oest), a la intersecci\u00f3 de les quals hi ha els afores; el port on comerciem amb l\u2019exterior. Diran vost\u00e8s, doncs, que el F\u00f2rum de les Cultures del 2004 es va fer en un lloc equivocat\u2026<\/p>\n La intersecci\u00f3, la cru\u00eflla, \u00e9s el que provoca la trobada; l\u2019espai urb\u00e0 per excel\u00b7l\u00e8ncia. Com encertadament va assenyalar el desaparegut arquitecte i catedr\u00e0tic d\u2019Urbanisme Manuel de Sol\u00e0-Morales, la veritable c\u00e8l\u00b7lula de l\u2019Eixample barcelon\u00ed no \u00e9s l\u2019illa, sin\u00f3 la cru\u00eflla de carrers aixamfranats. No debades, el primer assaig que es va fer per comprovar com es veuria aquesta nova arquitectura de l\u2019Eixample va ser reproduir a escala real una cru\u00eflla de carrers a l\u2019interior de les muralles de la ciutat. Concretament, als carrers Doctor Dou i Pintor Fortuny, i que es pot visitar actualment.<\/p>\n Barcelona, comparada amb altres ciutats, \u00e9s una ciutat petita i compacta. Propicia la vida urbana a trav\u00e9s dels seus carrers, que juntament amb els seus parcs i les seves places generen llocs per a la trobada i l\u2019intercanvi. Per\u00f2 tamb\u00e9 la fan molt c\u00f2moda i efica\u00e7. La malla ha estat adoptada per infinitat de ciutats de tot el m\u00f3n, amb diferents mides i ritmes. Facilita la mobilitat i, amb aix\u00f2, optimitza l\u2019energia que utilitzem per despla\u00e7ar-nos-hi. La proposta de la ciutat \u00e0rab, de 170 quil\u00f2metres de llargada per 200 metres d\u2019amplada, podria resoldre\u2019s f\u00e0cilment amb una malla de 5,83 quil\u00f2metres de costat. Una cosa aix\u00ed com un quadrat des de la platja de Llevant fins al final del Paral\u00b7lel, vorejant la ronda de Dalt. Una superf\u00edcie de 34 km\u00b2, que cabria perfectament en els 100 km\u00b2 que ocupa Barcelona.<\/p>\n No \u00e9s estrany que els promotors anunci\u00efn trens bala que permetran viatjar en nom\u00e9s 20 minuts de punta a punta de la ciutat a m\u00e9s de 500 km\/h \u2013aix\u00f2 si no hi ha parades interm\u00e8dies. Tot molt sostenible. No m\u2019imagino oblidant-me les claus a casa i havent d\u2019agafar el tren bala de nou, cosa que a Barcelona, per exemple, solucionar\u00edem caminant, en bicicleta o agafant el V15. Una ciutat que es dissenya ineficient de sortida no pot pretendre ser m\u00e9s ecoeficient que les altres.<\/p>\n Tampoc no hi voldria viure i necessitar una ambul\u00e0ncia, apagar un foc o ser rescatat en cas d\u2019un atemptat o de qualsevol emerg\u00e8ncia. Res de bo sembla que pugui sortir d\u2019una ciutat fundada a partir d\u2019un \u00fanic carrer. Ben mirat, un Card. Un Card molt gran.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El carrer ha mort, afirmava dogm\u00e0ticament Le Corbusier en la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3293,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3377","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3377","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3377"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3377\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3293"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3377"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3377"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3377"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Han tornat a sentenciar els carrers com a culpables, eliminant-los sense miraments en la construcci\u00f3 de la ciutat<\/h2>\n