La banya d\u2019Amaltea, la cabra que, segons la llegenda de la mitologia grega, va alletar Zeus i de la qual brollaven sense parar fruites i flors, s\u2019ha buidat.<\/p>\n
Despr\u00e9s de gaireb\u00e9 3.000 anys des que H\u00e8rcules la guany\u00e9s en batalla al d\u00e9u Aqueloo, la humanitat desperta at\u00f2nita del somni luxuri\u00f3s de la depredaci\u00f3.<\/p>\n
\u201cEstem vivint la fi de l\u2019abund\u00e0ncia\u201d, afirmava l\u2019agost passat Emmanuel Macron a la sortida del consell de ministres del pa\u00eds ve\u00ed. M\u00e9s enll\u00e0 del rebuig que ens puguin provocar les paraules d\u2019un pol\u00edtic que segurament no es priva de res, la frase resumeix la constataci\u00f3 de la fi d\u2019un sistema. Un sistema capitalista basat en l\u2019espoliaci\u00f3 de recursos naturals i la generaci\u00f3 de borses de pobresa amb cada cop m\u00e9s ven\u00e7uts que vencedors, fins que al final no quedi cap guanyador. Les conclusions del F\u00f2rum de Davos l\u2019any 2009 eren que nom\u00e9s l\u20191% de la poblaci\u00f3 mundial ostentava el 44% de la riquesa mundial. El 2019 aquest 1% ja dominava el 99%. Una aut\u00e8ntica reedici\u00f3 de l\u2019Elisi.<\/p>\n
Les receptes que intenten pal\u00b7liar aquest desastre topen amb una realitat i una in\u00e8rcia basada en el creixement dif\u00edcil de frenar. Al mateix temps que rebem els ajuts m\u00e9s grans de la Uni\u00f3 Europea, en forma de fons\u00a0Next Generation<\/em>, assistim impert\u00e8rrits a projectes com el de la remodelaci\u00f3 de l\u2019estadi Santiago Bernab\u00e9u, on, a m\u00e9s del cobriment de la pista, es construeixen sis nivells de soterrani de 30 metres de profunditat per guardar la gespa en safates. Imaginin els recursos utilitzats per excavar i construir all\u00f2, sota un estadi ja constru\u00eft. Imaginin les explicacions que ho justifiquen.<\/p>\n \u201cRecursos finits\u201d ha estat precisament el t\u00edtol del\u00a0workshop<\/em>\u00a0que l\u2019Escola d\u2019Arquitectura del Vall\u00e8s (ETSAV) ha celebrat aquest mes de setembre al Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona (CCCB) com a inici de curs. Ponents de luxe com les arquitectes Mar Santamar\u00eda i Blanca Pujals van fer inspiradores xerrades, oferint eines per mirar i diagnosticar situacions urbanes i per assenyalar la creixent artificialitzaci\u00f3 del nostre m\u00f3n. Pujals explicava que a l\u2019estructura cl\u00e0ssica de configuraci\u00f3 del nostre planeta \u2013exosfera, estratosfera, troposfera\u2013 es detecta, i actualment \u00e9s mesurable, una capa d\u2019origen exclusivament hum\u00e0, la tecnosfera, que a difer\u00e8ncia de les altres esferes no treballa en equilibri amb la resta, sin\u00f3 que les depreda. La utilitzaci\u00f3 indiscriminada i sense sentit de recursos naturals ha alterat l\u2019equilibri del nostre planeta, alentint els corrents marins o fonent el gel emmagatzemat als pols i en altres regions.<\/p>\n El taller de l\u2019ETSAV prenia com a escenari Ciutat Vella, seu del CCCB i origen de la ciutat de Barcelona, treballant amb els recursos m\u00e9s b\u00e0sics del nostre entorn: aire, aigua, vegetaci\u00f3 i fauna, per\u00f2 tamb\u00e9 amb altres que no solem identificar com a font d\u2019aprovisionament, com les escombraries i tot all\u00f2 que ens sobra.<\/p>\n Les propostes dels alumnes de l\u2019ETSAV denunciaven de manera imaginativa coses conegudes, com ara el consum absurd d\u2019aigua embotellada. Plantats al mig de les Rambles i vestits com cambrers, oferien gots d\u2019aigua de les fonts del barri com un aut\u00e8ntic producte de luxe. Sota el lema \u201cm\u00e9s fresca que la neu, ve directa del Pirineu\u201d, feien veure als transe\u00fcnts el fabul\u00f3s sistema de conducci\u00f3 i tractament d\u2019aigua que la humanitat ha dissenyat i que inconscientment menyspreem, consumint pl\u00e0stic i combustibles f\u00f2ssils per al seu transport.<\/p>\n Un altre grup denunciava les deixalles que genera la nostra fren\u00e8tica activitat consumidora. Va demanar a la gent que passejava pel carrer que li don\u00e9s els seus tiquets de compra recents, amb els quals va empaperar una fa\u00e7ana sencera de Ciutat Vella. La simple observaci\u00f3 de la dimensi\u00f3 de l\u2019empaperat que, a m\u00e9s, \u00e9s registre fidel de totes les compres fetes, produ\u00efa veritable vergonya. Quantes d\u2019aquelles coses s\u00f3n prescindibles? Quant trigaran a omplir els nostres cubells d\u2019escombraries?<\/p>\n Alguns estudiants es van dedicar a mesurar la ciutat, armats amb simples molinets d\u2019aire com a sensors e\u00f2lics, relacionant la velocitat de l\u2019aire amb els canvis a la geometria urbana. Descobrien aix\u00ed m\u00e8todes senzills per dissenyar espais agradables i frescos a l\u2019estiu, combinats amb la vegetaci\u00f3. Una aut\u00e8ntica lli\u00e7\u00f3 que ens ensenya que sovint no calen eines gaire sofisticades per generar coneixement i tenir criteri.<\/p>\n Potser la m\u00e9s xocant de les propostes va ser la que suggeria utilitzar com un aut\u00e8ntic recurs alimentari una cosa que tots identificar\u00edem com una plaga, i no nom\u00e9s a Ciutat Vella, sin\u00f3 a pr\u00e0cticament qualsevol ciutat: les paneroles. \u00c9s sabut que els insectes s\u00f3n una important font de prote\u00efnes, considerada per l\u2019OMS com a alternativa seriosa per a l\u2019alimentaci\u00f3 d\u2019una creixent poblaci\u00f3 mundial. S\u00f3n consumits de diverses maneres en altres cultures com l\u2019asi\u00e0tica i els tenim en abund\u00e0ncia.<\/p>\n Nom\u00e9s \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 cultural. Un canvi de punt de vista que noves generacions d\u2019estudiants d\u2019arquitectura ens proposen adoptar. Una nova manera de comportar-se i de mirar que potser ens permetr\u00e0 veure la banya de Cornuc\u00f2pia mig plena.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La banya d\u2019Amaltea, la cabra que, segons la llegenda de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3292,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3378","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3378","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3378"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3378\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3292"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3378"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3378"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3378"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Les receptes que intenten pal\u00b7liar el desastre topen amb una realitat i una in\u00e8rcia basada en el creixement dif\u00edcil de frenar<\/h2>\n