{"id":3383,"date":"2022-01-13T17:51:33","date_gmt":"2022-01-13T16:51:33","guid":{"rendered":"https:\/\/hazarquitectura.com\/repensar-el-litoral\/"},"modified":"2024-12-23T12:18:07","modified_gmt":"2024-12-23T11:18:07","slug":"repensar-el-litoral","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/repensar-el-litoral\/","title":{"rendered":"Repensar el litoral"},"content":{"rendered":"<p>Quan el 28 d\u2019octubre del 1848 es va inaugurar la l\u00ednia de ferrocarril Barcelona-Matar\u00f3 (la primera de tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica), pocs podien imaginar les incomoditats i els contratemps que implicava aquesta decisi\u00f3. Ben al contrari, eren temps d\u2019alegria i d\u2019expansi\u00f3 econ\u00f2mica, les albors del capitalisme i les acaballes d\u2019una Revoluci\u00f3 Industrial que culminava amb aquest formidable invent.<\/p>\n<p>Aviat es van multiplicar les companyies que van implantar ferrocarrils a tota Espanya, rendides a la seva enorme capacitat de transport de viatgers i mercaderies comparada amb la de les formes rudiment\u00e0ries de tracci\u00f3 animal utilitzades fins aleshores. Per motius t\u00e8cnics, el rendiment d\u2019aquestes locomotores disminu\u00efa com m\u00e9s vagons hi havia, limitant en conseq\u00fc\u00e8ncia el pendent m\u00e0xim d\u2019aquests \u201ccamins de ferro\u201d, per la qual cosa es buscava sempre, en el disseny del seu tra\u00e7at, llocs amb poc desnivell.<\/p>\n<p>La Mediterr\u00e0nia i els grans rius han estat sempre els mitjans del comer\u00e7 per al transport de gran capacitat, aix\u00ed que les primeres l\u00ednies f\u00e8rries van seguir costes i conques fluvials, connectant grans ports i ciutats. En pocs anys es van habilitar milers de quil\u00f2metres de vies, moltes en paral\u00b7lel, per doblar la capacitat o la freq\u00fc\u00e8ncia dels viatges, aix\u00ed com vies mortes per a la reparaci\u00f3 i el manteniment dels trens.<\/p>\n<p>Aquest creixement va deixar bona part del territori en situaci\u00f3 marginal, literalment \u201ca un marge\u201d de la via del tren. Una de les \u201cqualitats\u201d de les l\u00ednies f\u00e8rries \u00e9s precisament la de separar territoris, fent dif\u00edcil la seva connexi\u00f3 posterior.<\/p>\n<p>La invenci\u00f3 de l\u2019autom\u00f2bil m\u00e9s tard no va fer m\u00e9s que consolidar aquest creixement exponencial. Les carreteres i l\u2019asfalt van complementar la xarxa de transport ferroviari, gaireb\u00e9 sempre al costat del mateix tra\u00e7at, amb l\u2019\u00e0nim de potenciar i connectar ciutats cada cop m\u00e9s polaritzades al territori. Avui observem, at\u00f2nits, com s\u2019amunteguen estructures vi\u00e0ries en altura al pas entre Ciutat Meridiana i Montcada i Reixac, a l\u2019estret espai natural entre Collserola i la Serralada de Marina.<\/p>\n<p>Un territori que aspiri a tenir un futur en equilibri ha de replantejar aquest creixement insostenible. I, tot i semblar dif\u00edcil, \u00e9s possible.<\/p>\n<h2>Potser, despr\u00e9s de tot, el canvi clim\u00e0tic ens for\u00e7ar\u00e0 a ser sostenibles a l\u2019hora de repensar el litoral<\/h2>\n<p>Alguns recordem com es va transformar el litoral barcelon\u00ed, de la m\u00e0 d\u2019Oriol Bohigas, mort recentment, i com es van canviar platges de vies per platges de sorra. Qui no ha dit o ha sentit alguna vegada que la Barcelona d\u2019abans del 1992 vivia d\u2019esquena al mar? En una de les seves m\u00faltiples entrevistes, Bohigas ressaltava la import\u00e0ncia d\u2019haver guanyat aquestes platges com a lloc p\u00fablic de lleure i d\u2019esbarjo. Avui ning\u00fa s\u2019imagina Barcelona sense aquest fabul\u00f3s llegat per als seus habitants.<\/p>\n<p>Aquesta \u00e9s una assignatura pendent del nostre litoral al Baix Llobregat, el Barcelon\u00e8s i el Maresme. A l\u2019aparici\u00f3, fa m\u00e9s de 170 anys, del ferrocarril Barcelona-Matar\u00f3 se li va sumar una altra via en sentit contrari i la carretera davant del mar. En aquest temps han aparegut diferents propostes per traslladar les vies del tren, aix\u00ed com per pacificar o domesticar l\u2019N-II al Maresme o descarregar la C-31 i desviar el pas del tren a les poblacions del Baix Llobregat. Tanmateix, malgrat l\u2019aparici\u00f3 de rotondes i la desaparici\u00f3 recent d\u2019alguns peatges, la in\u00e8rcia d\u2019aquestes infraestructures continua massa consolidada per pensar en la transformaci\u00f3 real del litoral. Hem normalitzat la desconnexi\u00f3 de les poblacions del Maresme amb la costa, els estrets passos subterranis per accedir a les platges, sovint inundats, i els tr\u00e0gics accidents a l\u2019hora de travessar les carreteres o les vies del tren.<\/p>\n<p>Potser l\u2019innegable canvi clim\u00e0tic no ens donar\u00e0 m\u00e9s treves. Hem d\u2019actuar i no tenim gaire temps, atesa la magnitud de la transformaci\u00f3 a emprendre. Episodis com la tempesta Gl\u00f2ria o el temporal Filomena comencen a estar perillosament assumits per la poblaci\u00f3, que no acabem de comprendre que s\u00f3n l\u2019avantsala d\u2019un veritable repte per a la humanitat. Hem sentit sovint la necessitat d\u2019adaptar-nos al canvi clim\u00e0tic i la resposta ve, gaireb\u00e9 sempre, en forma de plaques fotovoltaiques o de consum \u201cresponsable\u201d, per\u00f2 hi ha pocs estudis seriosos sobre relocalitzaci\u00f3 de ciutats i assentaments humans a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pujada del nivell del mar a causa de l\u2019escalfament global i la fosa del gel polar.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s dels t\u00edmids suports al COP26 dels pa\u00efsos m\u00e9s contaminants, els nostres litorals han de comen\u00e7ar a repensar-se amb urg\u00e8ncia. Potser serem capa\u00e7os d\u2019evitar una pujada dr\u00e0stica i irreparable del nivell del mar, per\u00f2 ja \u00e9s del tot evident que els estralls dels continus temporals inutilitzen vies i carreteres.<\/p>\n<p>Hi ha nombrosos estudis sobre el trasllat del tren i les carreteres cap a l\u2019interior, alguns de tan curiosos com el de tunelar les vies sota la C-32 o passar-les sobre el mar en un viaducte damunt de pilones. Tot i aix\u00f2, el creixement longitudinal de les poblacions del Maresme al llarg de la carretera i les vies del tren permet crear noves centralitats a la part posterior dels municipis, a prop del seu centre gravitatori, amb l\u2019aparici\u00f3 de noves estacions i concentraci\u00f3 d\u2019activitat econ\u00f2mica i urbana, compensant el possible benefici (o gentrificaci\u00f3) que produir\u00e0 la desaparici\u00f3 del tren i la carretera als barris de davant del mar.<\/p>\n<p>Podem acostumar-nos a conviure durant anys amb el tren i els cotxes passant per davant de les nostres platges, per\u00f2 no ser\u00e0 possible enfrontar-nos a la magnitud d\u2019aquests canvis de la naturalesa sense una relocalitzaci\u00f3 de les infraestructures de les nostres costes. Aquesta vegada no hi haur\u00e0 unes Olimp\u00edades que ens obliguin a transformar el territori. Potser, despr\u00e9s de tot, el canvi clim\u00e0tic ens for\u00e7ar\u00e0 a ser sostenibles a l\u2019hora de repensar el litoral.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Quan el 28 d\u2019octubre del 1848 es va inaugurar la  [&#8230;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3884,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3383","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3383","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3383"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3383\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3887,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3383\/revisions\/3887"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3884"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3383"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3383"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3383"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}