Recentment, s\u2019ha popularitzat a les xarxes socials un v\u00eddeo de l\u2019any 1908, en blanc i negre, d\u2019un tramvia circulant pels carrers de Barcelona. La c\u00e0mera va a bord, a la posici\u00f3 del conductor, i es pot observar la vida barcelonina de l\u2019\u00e8poca i la seva arquitectura. No es veu el tramvia en cap moment, per\u00f2 se sobreent\u00e9n, perqu\u00e8 es despla\u00e7a sobre les vies encastades a la cal\u00e7ada amb llambordes, creuant-se amb altres tramvies que circulen en sentit contrari.<\/p>\n
El v\u00eddeo comen\u00e7a pujant el final del passeig de Gr\u00e0cia, just despr\u00e9s d\u2019haver creuat la Diagonal, al tram immediat a l\u2019inici del carrer Gran de Gr\u00e0cia, el que popularment coneixem avui com a Jardinets de Gr\u00e0cia. La corba que pren el tramvia, esquivant un quiosc de fotografia per encarar Gran de Gr\u00e0cia, permet datar la filmaci\u00f3. Darrere el lloc que ocupa el quiosc, s\u2019hi aixequen les primeres columnes que formaran l\u2019estructura de la Casa Fuster, obra de l\u2019arquitecte Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner.<\/p>\n
La dist\u00e0ncia en el temps fa que ens sorprenguin coses ben normals per als qui vivien en aquella \u00e8poca, com la quantitat de gent que va amb bicicleta per la ciutat i que, a falta de sem\u00e0fors, travessen desordenadament per davant del tramvia. Tamb\u00e9 criden l\u2019atenci\u00f3 la vestimenta i els barrets. Fa cent anys tothom portava barret, fins i tot els nens!<\/p>\n
Veiem els magn\u00edfics bancs-fanal d\u2019en Pere Falqu\u00e9s, err\u00f2niament atribu\u00efts amb freq\u00fc\u00e8ncia a Antoni Gaud\u00ed, que, a difer\u00e8ncia d\u2019ara, eren presents en aquell tram de carrer. Tamb\u00e9 glorietes amb peanyes decoratives com les del Cinc d\u2019Oros, que el mateix Falqu\u00e9s dissenyaria uns anys m\u00e9s tard a la cru\u00eflla del passeig de Gr\u00e0cia amb la Diagonal. Carros, cavalls, molta gent vestida de diumenge i molt pocs cotxes. Un enregistrament que segurament es va fer m\u00e9s amb la voluntat de provar la incipient tecnologia del registre cinematogr\u00e0fic que no pas per documentar la ciutat se\u2019ns mostra avui com una cr\u00f2nica impagable d\u2019aquells anys.<\/p>\n
El relat dels nostres dies \u00e9s de capital import\u00e0ncia. All\u00f2 que avui ens pot semblar com\u00fa o poc destacable cobra una gran rellev\u00e0ncia vist uns anys m\u00e9s tard. Podr\u00edem dir que la cr\u00f2nica \u00e9s la forma m\u00e9s simple i, alhora, m\u00e9s sofisticada de periodisme. M\u00e9s simple perqu\u00e8 ens pot semblar un mer registre cronol\u00f2gic d\u2019un esdeveniment per al qual no cal excessiu talent period\u00edstic. Per\u00f2 inventariar la ciutat no t\u00e9 res de simple. Com ens recordava l\u2019escriptor Georges Perec, \u201chi ha pocs esdeveniments que no deixin almenys una empremta escrita, un bitllet de metro, una nota al marge d\u2019un diari\u201d. Fer inventari, deixar registre escrit de la fren\u00e8tica i complicada activitat de la societat i de les nostres ciutats, exigeix un elevat nivell de sofisticaci\u00f3 literari.<\/p>\n
Pocs metres m\u00e9s a baix del passeig de Gr\u00e0cia haur\u00edem pogut veure l\u2019obra en curs de la Casa Mil\u00e0, d\u2019Antoni Gaud\u00ed, que no finalitzaria fins dos anys despr\u00e9s del v\u00eddeo del tramvia. Llavors, els diaris no es van limitar a recollir simplement la not\u00edcia de la seva inauguraci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 les enceses opinions dels seus ciutadans. La cr\u00edtica que va rebre l\u2019immoble va ser demolidora i va acabar determinant el nom amb el qual se\u2019l coneix popularment. Gaud\u00ed va projectar un edifici massiu amb un mur de pedra que va anar modelant a poc a poc, en una tasca obsessiva per anar encaixant la fa\u00e7ana penjada bloc a bloc. La ciutadania, que durant quatre anys va anar observant el proc\u00e9s, va batejar l\u2019edifici de manera despectiva com la Pedrera (\u201cla\u00a0cantera<\/em>\u201d en castell\u00e0) i la premsa va recollir dibuixos sat\u00edrics que exageraven aquesta condici\u00f3.<\/p>\n La cr\u00edtica d\u2019arquitectura \u00e9s un reflex fidel de l\u2019inter\u00e8s que els espais i els edificis de la ciutat susciten entre els seus habitants. Juga un paper fonamental per a la creaci\u00f3 d\u2019un estat d\u2019opini\u00f3, un posicionament cr\u00edtic necessari sobre la construcci\u00f3 de les nostres ciutats. Vista en perspectiva, ens aporta una valuosa informaci\u00f3 sobre el pensament i l\u2019avantguarda del moment. Com s\u2019encarregava de recordar-nos Oriol Bohigas, a la nostra cultura sempre hem celebrat amb inter\u00e8s la inauguraci\u00f3 d\u2019una nova pla\u00e7a o un edifici; ens agrada formar-nos el nostre propi judici, habitant aquests espais i participant de l\u2019animat debat cultural que es genera al voltant.<\/p>\n L\u2019agitada agenda di\u00e0ria ens impulsa a consumir constantment not\u00edcies d\u2019esdeveniments extraordinaris, passant per alt les coses m\u00e9s comunes, all\u00f2 ordinari. En aquest sentit, les hemeroteques esdevenen una aut\u00e8ntica cr\u00f2nica de cada \u00e8poca, un diari d\u2019arquitectura de les nostres ciutats on es va dipositant el pas del temps, fent que les coses m\u00e9s simples cridin avui la nostra atenci\u00f3.<\/p>\n El mateix Georges Perec, al seu llibre\u00a0Esp\u00e8cies d\u2019espais<\/em>\u00a0deia:<\/p>\n \u201cRes no ens crida l\u2019atenci\u00f3. No sabem mirar. Recentment, s\u2019ha popularitzat a les xarxes socials un v\u00eddeo de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3401,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3400","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3400","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3400"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3400\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3405,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3400\/revisions\/3405"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3401"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3400"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3400"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3400"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nCal anar m\u00e9s a poc a poc, gaireb\u00e9 amb poca tra\u00e7a. Obligar-nos a escriure sobre all\u00f2 que no t\u00e9 inter\u00e8s, all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s evident, el m\u00e9s com\u00fa, el m\u00e9s apagat.
\nEl carrer: tractar de descriure el carrer, de qu\u00e8 est\u00e0 fet, per qu\u00e8 serveix. La gent als carrers, els cotxes. Quin tipus de cotxes?
\nNo dir, no escriure \u2018etc.\u2019 Obligar-nos a esgotar el tema, fins i tot si t\u00e9 aspecte grotesc, f\u00fatil o est\u00fapid. Encara no hem mirat res, nom\u00e9s hem inventariat all\u00f2 que des de feia temps hav\u00edem inventariat.
\nObligar-nos a mirar amb m\u00e9s senzillesa.\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"