Fa nom\u00e9s 125 anys, construir un edifici al mig del carrer en alguns indrets de Barcelona no nom\u00e9s era possible, sin\u00f3 que era legal.<\/p>\n
L\u2019Eixample d\u2019Ildefons Cerd\u00e0 va comen\u00e7ar a dibuixar-se fa 170 anys, sobre un territori que envoltava les muralles de Barcelona, per\u00f2 que pertanyia a altres municipis com Sants, Hostafrancs, la Vila de Gr\u00e0cia o Sant Andreu de Palomar.<\/p>\n
El Pla de l\u2019Eixample de Barcelona es va iniciar el 1859, per\u00f2 sense comptar amb la jurisdicci\u00f3 sobre els municipis que l\u2019envoltaven, aix\u00ed que, per molt projecte d\u2019Eixample que hi hagu\u00e9s, per a un promotor o una empresa era m\u00e9s important alinear-se, per exemple, al carrer Pere IV o al carrer del Clot a Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als que no pas respectar el tra\u00e7at d\u2019un futur carrer, que ves a saber si acabaria passant per all\u00e0.<\/p>\n
D\u2019aquesta manera, a tots aquells municipis on Barcelona no podia governar, lluny d\u2019anar facilitant-se el desplegament del Pla Cerd\u00e0 es continuava construint en espais que haurien d\u2019haver estat reservats per als nous carrers. El 1876 es van produir les primeres annexions, per\u00f2 no va ser fins 40 anys despr\u00e9s de la seva aprovaci\u00f3 el 1899, ja gaireb\u00e9 en ple segle XX, que es van integrar els municipis m\u00e9s importants com Sarri\u00e0, Sant Gervasi de Cassoles o Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als.<\/p>\n
La veritable i m\u00e9s radical difer\u00e8ncia entre l\u2019Eixample dret i l\u2019Eixample esquerre t\u00e9 l\u2019origen en la manca de governan\u00e7a de Barcelona fora del seu l\u00edmit municipal fins a principis del segle XX. Els pl\u00e0nols de l\u2019\u00e8poca mostren un desenvolupament desigual a banda i banda de la frontera entre Barcelona i Sant Mart\u00ed. L\u2019esquerra de l\u2019Eixample obe\u00efa estrictament el tra\u00e7at i la geometria del projecte, i veia florir als seus carrers els primers edificis modernistes. Per contra, a la dreta de l\u2019Eixample, aliena a les directrius del Pla Cerd\u00e0, hi campava una certa anarquia, amb algunes excepcions de les ments m\u00e9s vision\u00e0ries.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, aquesta visi\u00f3 d\u2019un futur compartit va precipitar finalment la uni\u00f3. El Pl\u00e0nol de la Unificaci\u00f3 dels Pobles del Pla de Barcelona, dibuixat per Ricard Alsina Amils el 1899, segellava un pacte ambici\u00f3s basat en la seguretat que junts els aniria millor. Certament, hi havia reptes comuns que transcendien els interessos de cada municipi particular.<\/p>\n
D\u2019una banda, la necessitat imperiosa de sortir de les muralles que asfixiaven una insalubre Barcelona fuetejada per la tuberculosi. De l\u2019altra, l\u2019oportunitat de negoci que tots veien a la nova terra inh\u00f2spita, amb nous carrers, nous mitjans de transport com el tramvia i noves tecnologies a implantar com el gas o l\u2019electricitat, on l\u2019impuls de Barcelona a l\u2019Exposici\u00f3 Universal del 1888 primer, i del 1929 despr\u00e9s, acabarien sent determinants.<\/p>\n
Els problemes de Barcelona avui no s\u00f3n menors que els de principis del segle XX; el l\u00edmit de Collserola, el Bes\u00f2s, el Llobregat i el mar s\u00f3n les muralles de llavors. I les comarques del Barcelon\u00e8s, el Maresme, el Baix Llobregat i els dos Vallesos, els seus municipis lim\u00edtrofs.<\/p>\n
Els reptes tampoc s\u00f3n menyspreables. La manca de s\u00f2l residencial, la necessitat de naturalitzar les ciutats i de combatre el canvi clim\u00e0tic o una pol\u00edtica de transport metropolit\u00e0 seriosa perqu\u00e8 escollir viure a Sant Cugat, a Tiana o al Papiol no passi per pensar en la depend\u00e8ncia del cotxe en s\u00f3n alguns exemples.<\/p>\n
Ampliar el tauler de joc \u00e9s fonamental, i per aix\u00f2 cal canviar tamb\u00e9 les regles. No hi ha una difer\u00e8ncia morfol\u00f2gica real entre Sant Andreu de Palomar i Santa Coloma de Gramenet, o entre Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s i Sant Mart\u00ed, per\u00f2 s\u00ed que n\u2019hi ha d\u2019administrativa i de pol\u00edtica. La constataci\u00f3 del 1899 que, sota un mateix govern, les pol\u00edtiques territorials de transport, residencials o d\u2019evoluci\u00f3 de la ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica serien m\u00e9s efectives sembla topar avui amb moltes dificultats.<\/p>\n
L\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona, amb 36 municipis i gaireb\u00e9 3 milions i mig de persones, es mostra com una torre de Babel amb diferents interessos i estrat\u00e8gies pol\u00edtiques.<\/p>\n
Assistim ara a la recent aprovaci\u00f3 del Pla Director Urban\u00edstic Metropolit\u00e0 (PDUM), que ha tingut un llarg debat i, com no podia ser d\u2019una altra manera, un llarg proc\u00e9s participatiu que conclour\u00e0 a finals del mes d\u2019octubre amb la presentaci\u00f3 d\u2019esmenes. El PDUM deixa enrere el grapejat PGM del 1976 (sembla que ens agraden els per\u00edodes de 40 anys), aquesta vegada amb la mirada posada al 2050, per\u00f2 sense veritables canvis a nivell de governan\u00e7a pol\u00edtica.<\/p>\n
L\u2019evid\u00e8ncia d\u2019estar davant d\u2019un repte maj\u00fascul va emp\u00e8nyer fa m\u00e9s d\u2019un segle cap a la unificaci\u00f3 dels pobles del pla de Barcelona sota un mateix govern municipal. Avui s\u2019escriuen les p\u00e0gines de l\u2019origen del segon Eixample. El temps dir\u00e0 si aquest territori necessitar\u00e0 una nova alcaldia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Fa nom\u00e9s 125 anys, construir un edifici al mig del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3407,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3406","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3406","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3406"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3406\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3410,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3406\/revisions\/3410"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3407"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3406"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3406"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3406"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}