Quan un immigrant senegal\u00e8s sense recursos arriba a Barcelona perseguint els seus somnis o escapant del seu pa\u00eds a la recerca d\u2019una vida millor, el sindicat popular de venedors ambulants li regala la seva primera manta per exposar la mercaderia i poder prosperar amb les vendes al carrer. Acostumats com estem a defensar-nos del que ve de fora, aquest acte de benvinguda i d\u2019acolliment, sens dubte, sacseja les nostres consci\u00e8ncies.<\/p>\n
La fugida de les persones africanes dels seus pa\u00efsos a causa de l\u2019espoli dels seus recursos naturals, de la colonitzaci\u00f3 hist\u00f2rica per part d\u2019Occident i de la industrialitzaci\u00f3 del m\u00f3n a costa seva han fixat l\u2019atenci\u00f3 de la comiss\u00e0ria de la Mostra d\u2019Arquitectura de la Biennal de Ven\u00e8cia aquest any 2023.<\/p>\n
Lesley Lokko, arquitecta i escriptora ghanesa nascuda a Esc\u00f2cia, va llan\u00e7ar una invitaci\u00f3 a la comunitat internacional d\u2019arquitectes, artistes i dissenyadors per participar en el Laboratori del futur, amb la mirada posada a l\u2019\u00c0frica, amb la voluntat de ser agents del canvi. Una transici\u00f3 necess\u00e0ria cap a un m\u00f3n descolonitzat, descarbonitzat i m\u00e9s just amb la societat i el medi ambient.<\/p>\n
Amb algunes excepcions, un gran nombre de participants han fugit d\u2019estudi, b\u00e9 per una manca de discurs propositiu, b\u00e9 per un exc\u00e9s de vanitat o b\u00e9 per totes dues coses. Entre les excepcions, el pavell\u00f3 espanyol a la zona dels Jardins, que sota el lema\u00a0Foodscapes<\/em>\u00a0(els paisatges del menjar) mostra com el cultiu, la producci\u00f3 i el transport d\u2019aliments acaben donant forma al nostre m\u00f3n, generant factories d\u2019explotaci\u00f3 animal, contaminaci\u00f3 ambiental i temporers de les collites, la majoria africans, que cultiven la nostra terra malvivint en condicions de pobresa vergonyant. Una mirada valenta i crua que ens obliga a pensar altres models possibles capa\u00e7os d\u2019alimentar el m\u00f3n sense devorar el nostre planeta i a nosaltres mateixos.<\/p>\n Cal esmentar tamb\u00e9 altres propostes que denuncien la mineria extractiva depredadora, si b\u00e9 \u00e9s cert que alguna fora del territori afric\u00e0. \u00c9s el cas de dues participacions espanyoles m\u00e9s, titulades\u00a0Pilbara Interregnum<\/em>\u00a0i\u00a0Xholobeni Yards<\/em>, a la zona expositiva de l\u2019Arsenale. La primera mostra la regi\u00f3 de Pilbara al nord d\u2019Austr\u00e0lia, una zona de la mida d\u2019Espanya amb acc\u00e9s directe a l\u2019oce\u00e0 \u00cdndic, amb una activitat minera fora de control en un territori considerat buit i que subministra tota mena de mat\u00e8ries primeres a Occident, menystenint, depredant i mutilant els assentaments abor\u00edgens mil\u00b7lenaris.<\/p>\n La segona situa la nostra civilitzaci\u00f3 davant del mirall, mostrant les fa\u00e7anes dels gratacels de Nova York, tractades amb titani polit per evitar que la pols s\u2019hi fixi. Un mineral extret de la regi\u00f3 sud-africana de Xholobeni, que deixa com a residu una sorra tan fina que ha cobert de pols una extensa \u00e0rea poblada.<\/p>\n Altres participants destaquen aspectes similars relacionats amb l\u2019explotaci\u00f3 desmesurada que el sistema capitalista produeix al m\u00f3n. Algunes veus aut\u00f2ctones africanes que mostren el resultat d\u2019aquesta desigualtat territorial es poden trobar al Pavell\u00f3 Central.<\/p>\n Per\u00f2 ha estat una exposici\u00f3 marginal representant Catalunya,\u00a0Seguint el peix<\/em>, als anomenats Esdeveniments col\u00b7laterals, la que ha decidit aguantar la mirada sense titubejos davant la petici\u00f3 que llan\u00e7ava la comiss\u00e0ria de la Mostra. I ho ha fet comen\u00e7ant per mirar qu\u00e8 passa a casa nostra, davant dels nostres nassos.<\/p>\n Aquella manta que els immigrants senegalesos regalen al nouvingut a Barcelona \u00e9s l\u2019espurna que enc\u00e9n el discurs. Com en una rondalla de les\u00a0Mil i una nits<\/em>, l\u2019espectador \u00e9s rebut per un conjunt de catifes m\u00e0giques que el transporten pels diferents relats que l\u2019immigrant ha anat vivint en el seu viatge fins a Occident i en la seva vida di\u00e0ria entre nosaltres. La primera lectura de l\u2019exposici\u00f3 \u00e9s, doncs, aquell moment congelat en el temps en el qual, quan se sent la paraula \u201caigua\u201d, els venedors estiren les mantes per al\u00e7ar la mercaderia, transformant-la en un farcell per fugir de la policia i evitar que acabi requisada. Una lli\u00e7\u00f3 d\u2019habilitat i d\u2019adaptaci\u00f3 que, a m\u00e9s, posa en relleu el regal que rep el venedor ambulant novell. No \u00e9s una simple manta. \u00c9s un sistema de superviv\u00e8ncia davant la nostra societat, que els criminalitza i els condemna a una vida al marge de la legalitat. A Barcelona, el sindicat de venedors ambulants ha creat una marca legal amb el nom popular amb qu\u00e8 la gent els va batejar, Top Manta, fent de la necessitat virtut.<\/p>\n El t\u00edtol de l\u2019exposici\u00f3,\u00a0Seguint el peix<\/em>, fa esment al motiu pel qual els senegalesos es veuen obligats a fugir del seu pa\u00eds. La ind\u00fastria pesquera internacional ha exhaurit les reserves de peix que alimentaven la poblaci\u00f3. En un acte leg\u00edtim, reclamen all\u00f2 que \u00e9s seu, veient-se obligats a emigrar seguint l\u2019aliment que els permetia subsistir. Aquesta lectura ens ensenya una segona part de l\u2019exposici\u00f3, on els comissaris Francesc Pla, Eva Serrats i Daniel Cid, juntament amb alumnes de l\u2019Escola d\u2019Arquitectura del Vall\u00e8s, a Sant Cugat, proposen estrat\u00e8gies reparadores per a una dignificaci\u00f3 de la vida dels que arriben a casa nostra per establir-s\u2019hi. Nous menjadors socials, habitatges extensius capa\u00e7os d\u2019acollir una manera de viure m\u00e9s flexible i en comunitat o b\u00e9 recuperar les rebotigues dels comer\u00e7os per afavorir el frec i la integraci\u00f3 de les persones.<\/p>\n I tot amb molt pocs mitjans. Unes simples mantes voladores i quatre dibuixos, que farien posar vermells els autors de m\u00e9s d\u2019una proposta amb pantalles LED gegants o maquetes impreses en 3D, per denunciar el malbaratament dels nostres dies.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quan un immigrant senegal\u00e8s sense recursos arriba a Barcelona perseguint […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3419,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3422","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3422","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3422"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3422\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3423,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3422\/revisions\/3423"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3419"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3422"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3422"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3422"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}A Barcelona, el sindicat de venedors ambulants ha creat la marca Top Manta, fent de la necessitat virtut<\/h2>\n