Quan l\u2019any 1997 es va inaugurar a Bilbao el museu Guggenheim, de l\u2019arquitecte nord-americ\u00e0 Frank Gehry, hi va haver un consens pr\u00e0cticament un\u00e0nime a la professi\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 entre el p\u00fablic en general, sobre la qualitat arquitect\u00f2nica de l\u2019obra. No nom\u00e9s perqu\u00e8 mostrava una traject\u00f2ria coherent de recerca del mateix autor del projecte, sin\u00f3 perqu\u00e8 l\u2019edificaci\u00f3 sintetitzava d\u2019una manera po\u00e8tica el passat sider\u00fargic i industrial de la ciutat.<\/p>\n
Varat sobre la riba de Bilbao, l\u2019edifici d\u2019acer recargolat i recobert d\u2019escates de titani es mostrava com una al\u00b7legoria de les desaparegudes drassanes Euskalduna i dels Alts Forns que envoltaven la ciutat i que, durant un llarg per\u00edode de la seva hist\u00f2ria, van anar tenyint-la de fum i d\u2019ombra.<\/p>\n
Per aix\u00f2 ning\u00fa no va entendre que anys m\u00e9s tard, enmig d\u2019un camp de vinyes de la Rioja, aparegu\u00e9s un edifici igual. I un altre a Minnesota i un altre a Los Angeles\u2026 El context cultural, geogr\u00e0fic i hist\u00f2ric que semblava haver guiat la concepci\u00f3 de l\u2019edifici a Bilbao no era tan evident a la resta d\u2019edificis cl\u00f2nics que van anar apareixent els anys que van envoltar la proposta bisca\u00efna.<\/p>\n
Aquesta passada temporada primavera-estiu del 2023, la Pedrera de Gaud\u00ed va acollir una mostra retrospectiva de l\u2019obra de Jaume Plensa. Una exposici\u00f3 interessant per la seva innegable qualitat art\u00edstica que utilitzava com a reclam un enorme bust de color blanc situat a la vorera del xamfr\u00e0 davant del passeig de Gr\u00e0cia de Barcelona. Una figura a la qual ja ens t\u00e9 acostumats l\u2019autor i que se situava a escassos metres d\u2019una altra de permanent, pr\u00e0cticament id\u00e8ntica, aquesta vegada de color de bronze, a la cantonada del Palau de la M\u00fasica Catalana, a la petita pla\u00e7a de Llu\u00eds Millet, just on s\u2019obre a la Via Laietana.<\/p>\n
Hem vist bustos similars a Nova York, a Ven\u00e8cia, a Madrid o a Rio de Janeiro. Alguns de temporals i altres de permanents que, per repetici\u00f3, acaben convertint el paisatge urb\u00e0 en una peculiar Illa de Pasqua amb \u2018Moais\u2019 al gust de tots els p\u00fablics.<\/p>\n
El dubte, igual que en el cas dels clons del Guggenheim, \u00e9s si el proc\u00e9s intel\u00b7lectual que condueix a l\u2019obra primig\u00e8nia ha existit tamb\u00e9 en les repeticions posteriors o es tracta m\u00e9s aviat de treure el m\u00e0xim r\u00e8dit possible a un \u00e8xit popular que s\u2019ha tornat ic\u00f2nic.<\/p>\n
A aquest joc no es presten \u00fanicament els autors de les obres. Governants i alcaldes, desitjosos de rendibilitzar el seu mandat i de situar la seva ciutat al mapa, mercadegen amb els \u00e8xits medi\u00e0tics d\u2019altres latituds.<\/p>\n
No hi ha ciutat que es vulgui prear, que no tingui el seu pont de Calatrava, el seu edifici recargolat o la seva figura s\u00faper obesa del desaparegut Fernando Botero.<\/p>\n
Vist en perspectiva global, per m\u00e9s que ho vulguin vestir d\u2019una altra manera, les nostres ciutats acaben sent franqu\u00edcies d\u2019aquestes obres, com ho s\u00f3n els Starbucks, els McDonald\u2019s o les hamburgueseries Five Guys.<\/p>\n
L\u2019inter\u00e8s que aquestes obres susciten als nostres pol\u00edtics comporta un perill doble. D\u2019una banda, la llibertat creativa acaba condicionada per l\u2019enc\u00e0rrec que reben: volen alguna cosa com all\u00f2 d\u2019aquella altra ciutat, d\u2019un moment i d\u2019un context diferents.\u00a0De l\u2019altra, for\u00e7a a un irremeiable acomodament dels autors que, novament, va en detriment de l\u2019esperit cr\u00edtic i del risc intr\u00ednsec de qualsevol acte creatiu.<\/p>\n
Sigui com sigui, la ciutadania rep moltes vegades una oferta cultural i un paisatge urb\u00e0 uniforme a escala mundial i, sovint, banalitzat. Aix\u00f2, a m\u00e9s, dificulta l\u2019aparici\u00f3 d\u2019altres manifestacions culturals noves o m\u00e9s arriscades de gent jove. Artistes, arquitectes i creadors que lluiten per tenir veu pr\u00f2pia i que, quan veuen apar\u00e8ixer un objecte repetit d\u2019aquestes caracter\u00edstiques, deuen pensar: \u201cQuina cara!\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan l\u2019any 1997 es va inaugurar a Bilbao el museu […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3665,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3664","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3664","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3664"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3664\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3668,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3664\/revisions\/3668"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3665"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3664"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3664"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3664"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}