Recordo que, de petit, la meva \u00e0via em pujava a la taula del menjador a la casa del passeig de Sant Joan, a Barcelona, per agafar-me el baix dels pantalons. La mateixa taula on hav\u00edem dinat, on es prenia el caf\u00e8 i on jo feia els deures de l\u2019escola a les tardes.<\/p>\n
Amb l\u2019ajuda d\u2019algunes de les meves tietes, m\u2019anaven donant voltes com a un expositor de postals, col\u00b7locant agulles, marcant amb guix la roba i fent els primers repunts, algun als turmells \u2013\u201d\u00c9s que et mous\u201d\u2013, mentre xerraven animadament dels diferents assumptes familiars. Era un ambient exclusivament matriarcal on es compartia tota mena de xafarderies i confessions i al qual jo, com a home, vaig tenir el privilegi d\u2019assistir-hi nom\u00e9s perqu\u00e8 era petit.<\/p>\n
Al llibre\u00a0S\u00e0piens. D\u2019animals a d\u00e9us<\/em>, el seu autor Yuval Noah Harari afirma que xafardejar ens ha fet humans. Les persones, diu, som per damunt de tot \u00e9ssers socials que compartim xarxes de confian\u00e7a per sobreviure i poder cooperar. \u00c9s cert que ens comuniquem per transmetre\u2019ns coneixements i dades objectives, per\u00f2 amb molta m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia ho fem per teixir un embull de xafarderies que ens permeten saber qui odia qui, qui \u00e9s honest o qui \u00e9s un tramp\u00f3s.<\/p>\n La paraula xafardejar t\u00e9 el seu origen en una veu \u00e0rab que, en catal\u00e0, deriva precisament del lloc p\u00fablic de pobles i ciutats on antigament les dones rentaven la roba: el safareig. Com esteles a la mar, l\u2019etimologia ens mostra de manera n\u00edtida el cam\u00ed que les paraules han recorregut fins a arribar a nosaltres.<\/p>\n Fer safareig al\u00b7ludeix a aquesta necess\u00e0ria acci\u00f3 social d\u2019explicar els rumors, les sospites d\u2019infidelitat o les xerrameques. Als safaretjos, les dones, principalment, han refor\u00e7at els vincles comunitaris i n\u2019han teixit d\u2019altres de nous, establint xarxes de comunicaci\u00f3 i de coneixement individual i col\u00b7lectiu. Qu\u00e8 \u00e9s fer ciutat, si no?<\/p>\n Els safaretjos de les ciutats, vist aix\u00ed, han estat una aut\u00e8ntica \u00e0gora pol\u00edtica on es tractaven assumptes de vital import\u00e0ncia per a la vida en comunitat. En paraules de l\u2019activista i antrop\u00f2loga Yayo Herrero, les coses que veritablement sustenten la vida. Coses, explica Herrero, que tradicionalment han fet les dones, com rentar, cuinar o cuidar els nens, la gent gran o els malalts.<\/p>\n Les ciutats, com les persones, tenen una cara p\u00fablica i una de privada. Una vida per mostrar i una altra per amagar, fent invisibles, moltes vegades, les accions que veritablement fan possible la vida, all\u00f2 ordinari, all\u00f2 com\u00fa. Una fa\u00e7ana al carrer i una altra d\u2019oculta, dom\u00e8stica en diuen alguns, com si les coses dom\u00e8stiques no fossin el que dona sentit a la ciutat. Com explicava Javier P\u00e9rez And\u00fajar en un article de premsa fa uns quants anys, \u201cBarcelona \u00e9s una ciutat de comunitats gaireb\u00e9 sim\u00e8triques, amb escales on s\u2019est\u00e9n la roba per on no es veu i es posen banderes per on es veu\u201d.<\/p>\n No deixa de ser simptom\u00e0tic que el Decret d\u2019Habitabilitat vigent prohibeixi estendre la roba directament al carrer, corroborat per les ordenances municipals d\u2019\u00fas dels espais p\u00fablics. Ni tan sols es permet que es pugui veure la roba estesa, encara que no pengi directament a la via p\u00fablica. Tot aix\u00f2 va convertir els interiors d\u2019illa i els celoberts en els espais hereus dels antics safaretjos, on poder sintonitzar \u201cr\u00e0dio pati\u201d.<\/p>\n Per\u00f2 si avui dia ja ning\u00fa s\u2019agafa el baix dels pantalons i les ordenances ens fan substituir els safaretjos per assecadores, on farem safareig? Quins espais ens brinda avui la ciutat per xafardejar i generar sentiment de comunitat? On coneixerem els nostres ve\u00efns prou b\u00e9 perqu\u00e8 un dia ens cuidin els nostres fills o ens ajudin a fer la compra?<\/p>\n Sembla que la resposta passa per un necessari alentiment de les nostres vides, encara que hi ha qui d\u2019aix\u00f2 en diu desacceleraci\u00f3 econ\u00f2mica. En altres paraules, una tornada a la calma que ens permeti redissenyar els espais de trobada dels nostres habitatges i les nostres ciutats amb la necess\u00e0ria perspectiva.<\/p>\n Recentment, al programa de televisi\u00f3\u00a0Objectiu Planeta<\/em>, el presentador Lorenzo Mil\u00e1 tractava l\u2019assumpte de la desacceleraci\u00f3 juntament amb els convidats Antonio Turiel i Fernando Valladares, ambd\u00f3s reconeguts cient\u00edfics del CSIC i divulgadors de la lluita contra el canvi clim\u00e0tic i la transici\u00f3 energ\u00e8tica. Valladares confessava que la vida urbana ens ha tret tant de temps que hem hagut de subcontractar tasques dom\u00e8stiques que abans feien les nostres mares i les nostres \u00e0vies. I reclamava recuperar temps per poder passar la tarda en companyia dels nostres fills per poder cosir-los el baix dels pantalons.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Recordo que, de petit, la meva \u00e0via em pujava a […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3705,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3704","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3704","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3704"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3704\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3709,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3704\/revisions\/3709"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3705"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3704"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3704"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3704"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Les ciutats, com les persones, tenen una cara p\u00fablica i una de privada. Una vida per mostrar i una altra per amagar, fent invisibles, moltes vegades, les accions que veritablement fan possible la vida<\/h2>\n