Recentment, han finalitzat les obres de reparaci\u00f3 dels frisos del Col\u00b7legi Oficial d\u2019Arquitectes de Catalunya (COAC) amb els dibuixos que Pablo Picasso va dissenyar per al volum baix de l\u2019edifici. Una operaci\u00f3 enginyosa que desviar\u00e0 la possible corrosi\u00f3 de l\u2019ic\u00f2nic front\u00f3 de formig\u00f3 armat cap a unes peces met\u00e0l\u00b7liques que es podran canviar f\u00e0cilment per allargar la vida \u00fatil de l\u2019obra art\u00edstica.<\/p>\n
Amb la substituci\u00f3 de les fa\u00e7anes l\u2019any 2018 i la reforma interior acabada el 2023, l\u2019edifici completa una rehabilitaci\u00f3 integral gaireb\u00e9 sense alterar-ne la forma urbana despr\u00e9s de m\u00e9s de 60 anys de vida.<\/p>\n
Situat davant de l\u2019avinguda de la Catedral de Barcelona, la seu central dels arquitectes de Catalunya i les Balears va ser inaugurada el 1962, despr\u00e9s d\u2019un concurs molt competit, amb participants de renom i un jurat de prestigi presidit per Manuel de Sol\u00e0-Morales i amb la pres\u00e8ncia de figures com Antonio Bonet Castellana o Gio Ponti, entre altres consagrats arquitectes del moviment modern de mitjans del segle XX.<\/p>\n
El projecte guanyador va ser el d\u2019en Xavier Busquets i Sindreu, amb una proposta simple consistent en un volum baix de dues plantes i mitja d\u2019al\u00e7ada (el del fam\u00f3s fris de Picasso) destinat a usos p\u00fablics i un cos prism\u00e0tic rectangular de 7 plantes m\u00e9s d\u2019oficines i despatxos. El temps ha anat confirmant que aquesta aparent simplicitat \u00e9s la que probablement li ha perm\u00e8s conviure de manera amable amb l\u2019entorn urb\u00e0.<\/p>\n
El volum baix \u00e9s el que respecta les alineacions dels dos carrers laterals, el carrer dels Capellans i el carrer dels Arcs, mentre que el volum alt en forma de prisma rectangular pur \u00e9s paral\u00b7lel a les fa\u00e7anes que miren a la Catedral, cosa que provoca que dues de les seves cantonades sobresurtin en forma de volad\u00eds per sobre del front\u00f3.<\/p>\n
La resta de propostes que es van presentar a aquest concurs s\u00f3n una bona mostra de les dificultats de resoluci\u00f3 de l\u2019encaix urb\u00e0 i la geometria de l\u2019edifici. No obstant aix\u00f2, malgrat les poques instruccions que es van donar, molts participants van decidir dividir l\u2019edifici en dos volums, un de baix i l\u2019altre alt, proposant diferents alineacions del volum major. Entre alguns participants les difer\u00e8ncies s\u00f3n subtils, decidint girar una mica m\u00e9s el volum alt o posar-lo perpendicular en lloc de paral\u00b7lel, cosa que evidencia que determinades decisions en un projecte, per petites que siguin, decanten la balan\u00e7a de la decisi\u00f3 d\u2019un jurat. En la similitud dels projectes tamb\u00e9 \u00e9s interessant comprovar l\u2019exist\u00e8ncia de certes tend\u00e8ncies compositives vistes avui des de la dist\u00e0ncia.<\/p>\n
Nom\u00e9s vuit anys despr\u00e9s de la seva construcci\u00f3, el 1970 es va inaugurar l\u2019edifici m\u00e9s alt de Barcelona en aquella \u00e8poca, l\u2019Edifici Colon, de l\u2019arquitecte Josep Ribas Gonz\u00e1lez, amb 28 plantes i 110 metres d\u2019al\u00e7ada i unes magn\u00edfiques vistes de la Rambla, Montju\u00efc i el mar. Observar-lo avui ens permet recon\u00e8ixer algunes de les tend\u00e8ncies que v\u00e8iem a l\u2019edifici del COAC.<\/p>\n
La base de la torre \u00e9s molt semblant: un front\u00f3 cec de formig\u00f3 armat, de dues o tres plantes d\u2019al\u00e7ada, tamb\u00e9 elevat sobre una base transparent de vidre, que s\u2019alinea amb els carrers Drassanes, Montserrat i Cervell\u00f3. En aquest cas, en lloc dels serigrafiats de Picasso hi ha una composici\u00f3 de peces prefabricades, repetint un patr\u00f3 amb m\u00e9s que probable inspiraci\u00f3 cubista.<\/p>\n
Sobre aquest pedestal s\u2019erigeix el cos alt, de 22 plantes, independent de la direcci\u00f3 dels carrers i que literalment es recaragola sobre la base, ja que les cares del prisma s\u00f3n superf\u00edcies guerxades com una bandera que oneja al vent. La vista des de baix \u00e9s inquietant, ja que es percep la caiguda general de la fa\u00e7ana en una aconseguida sensaci\u00f3 d\u2019inestabilitat. L\u2019edificaci\u00f3 es remata amb un volum de planta hexagonal no regular, de tres plantes d\u2019al\u00e7ada, que recorda la torre de control d\u2019un aeroport i que torna a agafar unes direccions diferents respecte de la base i del fust de l\u2019edifici, incrementant la sensaci\u00f3 de gir.<\/p>\n
Salvant la difer\u00e8ncia d\u2019al\u00e7ada, la visi\u00f3 del conjunt de l\u2019Edifici Colon sembla aglutinar totes les possibles solucions que els participants del concurs del Col\u00b7legi d\u2019Arquitectes van haver d\u2019anar provant i descartant per finalment quedar-se amb una. Potser el m\u00e9s sorprenent \u00e9s la superposici\u00f3 dels dos volums prism\u00e0tics principals, maclats entre ells, com si l\u2019autor no sab\u00e9s ben b\u00e9 amb quin quedar-se, calcant la planta de la versi\u00f3 anterior sobre l\u2019actual en un bucle infinit. El volum superior de remat podria semblar un mecanisme de gir que permetria, encara avui, fer una volta m\u00e9s a la soluci\u00f3 escollida.<\/p>\n
La fa\u00e7ana, a m\u00e9s, t\u00e9 una enorme semblan\u00e7a amb l\u2019original del COAC, amb una proporci\u00f3 molt semblant de les finestres i un ampit acanalat gaireb\u00e9 id\u00e8ntic a l\u2019original del COAC abans de la substituci\u00f3 del 2018. La subestructura vertical de la fa\u00e7ana en el cas de l\u2019Edifici Colon est\u00e0 superposada a l\u2019exterior, ajudant a expressar la torsi\u00f3 de la superf\u00edcie reglada, en un darrer intent de l\u2019edifici de desfer-se de l\u2019eterna rigidesa que li va concedir la pedra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Recentment, han finalitzat les obres de reparaci\u00f3 dels frisos del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3730,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3729","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3729","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3729"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3729\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3733,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3729\/revisions\/3733"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3730"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3729"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3729"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3729"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}