{"id":3738,"date":"2024-02-21T17:54:35","date_gmt":"2024-02-21T16:54:35","guid":{"rendered":"https:\/\/hazarquitectura.com\/?p=3738"},"modified":"2024-02-21T17:59:45","modified_gmt":"2024-02-21T16:59:45","slug":"parlar-amb-les-mans","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/parlar-amb-les-mans\/","title":{"rendered":"Parlar amb les mans"},"content":{"rendered":"

Fa una d\u00e8cada, un petit grup d\u2019arquitectes, professors de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya, van desembarcar en territori rus per impartir doc\u00e8ncia de postgrau en arquitectura. Entre els alumnes hi havia graduats de diferents especialitats, no nom\u00e9s en arquitectura, sin\u00f3 tamb\u00e9 en sociologia, pol\u00edtica o economia. El curs, titulat\u00a0Building the City Now<\/em>, es plantejava com un laboratori d\u2019idees obert a diferents especialitats, amb la ciutat com a escenari i \u00e0mbit d\u2019estudi.<\/p>\n

Era un moment d\u2019una certa obertura del govern de Vladimir Putin i Sant Petersburg, una ciutat coneguda com la Ven\u00e8cia del nord, fundada el 1703 pel tsar Pere el Gran amb la intenci\u00f3 de ser \u201cuna finestra a Europa\u201d, va ser el lloc escollit per a l\u2019aventura.<\/p>\n

El pes de la hist\u00f2ria de la que va ser Leningrad fins a ben caigut el \u201ctel\u00f3 d\u2019acer\u201d, la dura climatologia, per\u00f2 sobretot l\u2019idioma, amb un alfabet cir\u00edl\u00b7lic d\u2019una opacitat inicial descoratjadora, gravitava sens dubte sobre aquell equip de joves professors, entre els quals cap ni un parlava una sola paraula de rus.<\/p>\n

L\u2019idioma que van establir per a la comunicaci\u00f3 va ser l\u2019angl\u00e8s, malgrat les dificultats de comprensi\u00f3 de molts estudiants russos a qui probablement els anys d\u2019a\u00efllament respecte a Occident encara els pesava.<\/p>\n

Tot i aix\u00ed, en poques setmanes la comunicaci\u00f3 verbal o escrita entre professors i alumnes va deixar de ser un problema. Aviat van descobrir que el dibuix, probablement el llenguatge m\u00e9s universal del nostre m\u00f3n i l\u2019eina m\u00e9s comuna entre els professionals de l\u2019arquitectura i el disseny en general, seria el principal sistema de comunicaci\u00f3 i de relaci\u00f3.<\/p>\n

De la mateixa manera que una persona amb dificultats de percepci\u00f3 en algun dels seus sentits, acaba desenvolupant m\u00e9s la resta, en aquest cas, les dificultats per expressar-se oralment o per escrit en un idioma que no els era propi van potenciar exponencialment l\u2019\u00fas del dibuix i de l\u2019expressi\u00f3 gr\u00e0fica en general.<\/p>\n

De manera accidental va passar el que \u00e9s desitjable que passi a moltes classes de projectes d\u2019arquitectura, i \u00e9s que els estudiants dibuixin m\u00e9s. En altres paraules: que trobin a trav\u00e9s del dibuix una manera pr\u00f2pia d\u2019expressar-se i de representar les seves idees.<\/p>\n

\u201cSembla que, posats a escollir, les persones preferim fer parlar les nostres mans, donant per bo all\u00f2 que una imatge val m\u00e9s que mil paraules\u201d<\/strong><\/h2>\n

El que \u00e9s realment destacable en aquest cas \u00e9s que el dibuix va ser utilitzat indistintament per tots els alumnes, fossin arquitectes o no. Podr\u00edem dir que, un cop superada la por inicial dels no habituats a fer-lo servir, el dibuix va deixar de ser un patrimoni exclusiu dels arquitectes i va passar a ser una eina de comunicaci\u00f3 de totes les persones. D\u2019alguna manera es va despertar una habilitat innata per expressar-se gr\u00e0ficament, cosa que fa que ens preguntem qu\u00e8 va ser primer en la nostra evoluci\u00f3 com a humans, el llenguatge oral o el dibuix.<\/p>\n

Com explica l\u2019arquitecte finland\u00e8s Juhani Pallasmaa al seu llibre\u00a0La m\u00e0 que pensa<\/em>, hi ha teories que consideren els gestos del cos, i en particular de les mans, com la primera fase evolutiva cap al llenguatge escrit i parlat. En dibuixar, afegeix, en realitat estem tocant i sentint els objectes que volem representar.<\/p>\n

Dibuixar ens permet analitzar i con\u00e8ixer el m\u00f3n. S\u00f3n coneguts els descobriments al camp de la neuroci\u00e8ncia de Santiago Ram\u00f3n y Cajal, pels quals va rebre el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina el 1906. Un treball que b\u00e0sicament va consistir a calcar i dibuixar de manera obsessiva sobre mostres de microscopi ampliades de teixits nerviosos, reconeixent sistemes i connexions, que es desvetllaven davant els seus ulls mentre els repassava amb una estilogr\u00e0fica. La import\u00e0ncia d\u2019aquests dibuixos va ser tan gran que el llegat de Ramon y Cajal va traspassar la seva pr\u00f2pia disciplina, ja que va inventar m\u00e8todes de revelat i tinci\u00f3 que van suposar una revoluci\u00f3 de les t\u00e8cniques de representaci\u00f3 fotogr\u00e0fica.<\/p>\n

A l\u2019arquitectura i altres arts relacionades amb el disseny, el dibuix, a m\u00e9s d\u2019una convenci\u00f3 per representar un objecte o un edifici, \u00e9s una eina de prospecci\u00f3 i coneixement. \u00c9s, com afirma Pallasmaa, el valor de la incertesa, una comunicaci\u00f3 amb nosaltres mateixos a la recerca d\u2019una cosa que desconeixem per endavant. Fent un paral\u00b7lelisme amb el llenguatge parlat, el dibuix temptatiu seria un balboteig que permet a emissor i receptor utilitzar un llenguatge imprec\u00eds per trobar un punt d\u2019acord.<\/p>\n

\u00c9s freq\u00fcent que, en la discussi\u00f3 d\u2019un projecte d\u2019arquitectura, els clients ens acabin traient el llapis de les mans per explicar-nos all\u00f2 que no s\u00f3n capa\u00e7os de transmetre amb paraules. Sembla que, posats a escollir, les persones preferim fer parlar les nostres mans, donant per bo all\u00f2 que una imatge val m\u00e9s que mil paraules.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa una d\u00e8cada, un petit grup d\u2019arquitectes, professors de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3739,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3738","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3738","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3738"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3738\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3743,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3738\/revisions\/3743"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3739"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3738"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3738"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3738"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}