\u00c9s possible que hi hagi gent que no s\u00e0piga qui va ser l\u2019arquitecte Enric Miralles Moya, per\u00f2 si els explico que va ser l\u2019autor de projectes com ara l\u2019edifici de Gas Natural, el Parc de Diagonal Mar o el Mercat de Santa Caterina, a Barcelona, segur que la majoria ho reconeixer\u00e0 o haur\u00e0 estat fins i tot en algun d\u2019ells.<\/p>\n
Enric Miralles, malgrat morir molt jove a 45 anys, va ser un autor prol\u00edfic que va treballar per tota Europa i la resta del m\u00f3n. Als seus inicis ho va fer amb l\u2019arquitecta Carme Pin\u00f3s, que a m\u00e9s va ser la seva primera esposa, amb qui va dissenyar el cementiri d\u2019Igualada, la seva obra en com\u00fa m\u00e9s coneguda i lloada.<\/p>\n
En aquesta \u00e8poca, tot i la seva joventut, va arribar a participar en alguns projectes de la Barcelona ol\u00edmpica del 1992, com en els pavellons de tir amb arc de la Vall d\u2019Hebron o les p\u00e8rgoles centrals de l\u2019avinguda Ic\u00e0ria, a la Vila Ol\u00edmpica. La plasticitat de les seves obres \u00e9s clarament reconeixible i diferent de la d\u2019altres arquitectes de la seva \u00e8poca. Fins i tot hi ha qui va voler veure en Miralles el nou Gaud\u00ed de l\u2019arquitectura catalana.<\/p>\n
Obres com el Parlament d\u2019Esc\u00f2cia, a Edimburg, o el sonat Pavell\u00f3 d\u2019Esports d\u2019Osca pertanyen a un convuls per\u00edode posterior, ja en solitari, marcat per l\u2019esfondrament de la coberta d\u2019aquest darrer edifici, en plena matinada, quan nom\u00e9s quedaven uns mesos per inaugurar l\u2019obra. La caiguda de la coberta d\u2019Osca va ser un abans i un despr\u00e9s en la carrera de Miralles. La recerca de culpables d\u2019aquell male\u00eft succ\u00e9s va fer aflorar la figura de l\u2019arquitecte que sempre va dissenyar i calcular les estructures de tots els seus edificis, Agust\u00ed Obiol S\u00e1nchez, una persona desconeguda per al gran p\u00fablic, per\u00f2 amb un enorme prestigi dins de la professi\u00f3.<\/p>\n
El temps va acabar demostrant que l\u2019edifici va caure per una mala execuci\u00f3: havien posat al rev\u00e9s les armadures que ancoraven el pes de la coberta als fonaments, i van acabar cedint.<\/p>\n
Per\u00f2 el mal ja estava fet. M\u00e9s d\u2019un any i mig de judici i les pressions pol\u00edtiques i econ\u00f2miques que se\u2019n van derivar van acabar enfonsant en una profunda depressi\u00f3 l\u2019Agust\u00ed, el prestigi\u00f3s estructurista de l\u2019Enric, que va trigar un any a sobreposar-s\u2019hi. La vida \u00e9s dura, va escriure anys m\u00e9s tard.<\/p>\n
L\u2019Agust\u00ed va ser un estudiant prodigi\u00f3s, segons expliquen. No baixava de la matr\u00edcula d\u2019honor a la carrera, i al cinqu\u00e8 i darrer curs dels estudis ja feia classes als del curs inferior d\u2019estructures, cosa que de seguida va atraure l\u2019inter\u00e8s de professors i professionals de l\u2019arquitectura. L\u2019arquitecte Robert Brufau Niub\u00f3, una mica m\u00e9s gran que ell, va veure de seguida en Obiol un puntal imprescindible per al disseny i el c\u00e0lcul d\u2019estructures, i un soci per a tota una vida.<\/p>\n
La relaci\u00f3 d\u2019Enric Miralles i Agust\u00ed Obiol va sorgir en els primers treballs com la de dues persones predestinades a con\u00e8ixer-se: un trobava en l\u2019altre el que li faltava i tots dos creien que l\u2019altre era el millor. Una barreja d\u2019admiraci\u00f3, respecte i fascinaci\u00f3, amb la difer\u00e8ncia que l\u2019Enric era el que sortia a escena, mentre que l\u2019Agust\u00ed sostenia la tramoia entre bastidors. Robert Brufau, el soci de l\u2019Agust\u00ed, explica que l\u2019Enric solia trucar per tel\u00e8fon per saber si l\u2019Agust\u00ed estava nervi\u00f3s, si caminava de pressa de dalt a baix del despatx i si fumava molt. Si la resposta era afirmativa, es plantava al despatx de l\u2019Agust\u00ed per inventar i solucionar l\u2019estructura de l\u2019edifici. El necessitava aix\u00ed, en tensi\u00f3 i alerta. Una relaci\u00f3 hipn\u00f2tica i absorbent que feia aflorar la millor versi\u00f3 de tots dos.<\/p>\n
Els creatius dissenys de l\u2019Enric i l\u2019Agust\u00ed eren un exercici d\u2019equilibri on res es recolzava on se suposava que havia de recolzar-se. Un desencaixament espacial i una redefinici\u00f3 dels elements cl\u00e0ssics \u2013pilar, biga i cobertura\u2013 que, a partir de petits moviments, aconseguien un m\u00e0gic efecte de lleugeresa. La p\u00e8rgola de la pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament de Parets del Vall\u00e8s es va sofisticar m\u00e9s tard en la soluci\u00f3 de la de l\u2019avinguda Ic\u00e0ria i va sumar un grau de complexitat en el cobriment del Mercat de Santa Caterina.<\/p>\n
En la seva agermanada recerca de la ingravidesa, la desgr\u00e0cia d\u2019Osca va distanciar l\u2019Enric i l\u2019Agust\u00ed per sempre. Quan set anys despr\u00e9s va morir Miralles, Obiol repetiria: la vida \u00e9s dura.<\/p>\n
Aquests dies es commemora un any de la mort d\u2019Agust\u00ed Obiol. El 23 d\u2019octubre passat, l\u2019Escola d\u2019Arquitectura de Barcelona va celebrar un acte per recordar-lo, en el qual va acudir una part representativa dels seus companys de professi\u00f3 i d\u2019universitat.<\/p>\n
El seu soci Robert Brufau va clausurar l\u2019acte amb una emotiva xerrada que va titular precisament com es titula aquest article: Enric i Agust\u00ed.\u00a0Va desgranar detalls dels seus dissenys arquitect\u00f2nics i de la relaci\u00f3 personal, on un era l\u2019alter ego<\/em>\u00a0de l\u2019altre. I una sonora ovaci\u00f3 va tancar les seves \u00faltimes paraules: l\u2019Enric era l\u2019Agust\u00ed.<\/p>\n La vida \u00e9s bella.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s possible que hi hagi gent que no s\u00e0piga qui […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3802,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3801","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3801","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3801"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3801\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3806,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3801\/revisions\/3806"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3802"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3801"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3801"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3801"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}