Una tenda de c\u00e0mping plantada a prop de la Ronda Litoral de Barcelona ens remet immediatament a un escenari de marginalitat. Amb tota probabilitat, la persona que la va plantar i que hi habita \u00e9s alg\u00fa sense sostre. B\u00e9, almenys sense un sostre dur. Al costat, un carret de la compra que segurament cont\u00e9 totes les seves pertinences, a prop de les restes d\u2019un matal\u00e0s d\u2019escuma, trossejat amb les mans o amb alguna eina poc precisa per adaptar l\u2019altra part a dins com a llit.<\/p>\n
Tanmateix, qui de nosaltres no ha viscut aix\u00ed en alguna ocasi\u00f3? Qui no ha anat de c\u00e0mping i ha dormit en una tenda de campanya o en un igl\u00fa com aquest? O en una caravana\u2026 Qui no ha fet servir el sostre de lona com a estenedor provisional per eixugar una tovallola o qui no ha passat estupendes tardes de sobretaula amb amics assegut en una cadira plegable de tela com la de la fotografia? Associem aquests moments a les vacances, a la platja o a la muntanya, per\u00f2 no a la ciutat.<\/p>\n
En una ciutat esperem veure construccions m\u00e9s s\u00f2lides com a habitatges, encara que, veient els carrers, d\u00e9u-n\u2019hi-do com els hem fet de s\u00f2lids, tamb\u00e9. Tornant a la fotografia, comprovem que la tenda va ser plantada damunt de l\u2019asfalt, tot i tenir al costat una superf\u00edcie vegetal generosa, potser buscant un lloc m\u00e9s pla, sense humitat i sense bitxos que molestin. I aix\u00ed s\u00f3n les nostres ciutats, cada cop m\u00e9s artificials.<\/p>\n
La veritat \u00e9s que les ciutats cada vegada s\u00f3n m\u00e9s impermeables, i no em refereixo nom\u00e9s a l\u2019aigua. Cada cop m\u00e9s gent se\u2019n veu expulsada. Els joves busquen altres ciutats m\u00e9s petites, a prop de les capitals de prov\u00edncia, que s\u00f3n les que tenen els preus m\u00e9s alts, en una espiral sense fi que acaba engolint tot el territori. All\u00f2 que posa a la Constituci\u00f3 sobre el dret a l\u2019habitatge sembla inabastable despr\u00e9s de tants anys de democr\u00e0cia. Campi qui pugui.<\/p>\n
Curiosament, un dels arquitectes que m\u00e9s habitatges va construir a Barcelona durant el segle passat estava especialment il\u00b7lusionat en un projecte que tenia entre mans a finals dels anys 50 i principis dels 60. Diuen que Francesc Mitjans, mentre dissenyava el Camp Nou del F.C. Barcelona, treia temps d\u2019on podia per treballar en un projecte molt menor: el c\u00e0mping La Ballena Alegre. El lloc, situat a la pineda entre Gav\u00e0 i Viladecans, no era un indret qualsevol. Ja als anys 30 va ser l\u2019empla\u00e7ament escollit pel GATCPAC, el Grup d\u2019Arquitectes i T\u00e8cnics Catalans per al Progr\u00e9s de l\u2019Arquitectura Contempor\u00e0nia, per situar-hi la Ciutat del Rep\u00f2s i les Vacances. Un projecte que mai es va materialitzar, per\u00f2 que va establir les bases te\u00f2riques d\u2019una arquitectura lleugera, al servei de les persones, que per fi podien gaudir de vacances pagades gr\u00e0cies a les conquestes en mat\u00e8ria de drets socials. Fa un segle ning\u00fa tenia vacances.<\/p>\n
No \u00e9s estrany, doncs, que Mitjans tingu\u00e9s un especial inter\u00e8s en el projecte. La Ballena Alegre era una petita ciutat, amb algunes construccions com ara equipaments de recepci\u00f3, supermercat o banys p\u00fablics. Una configuraci\u00f3 que qualsevol persona que hagi estat de c\u00e0mping reconeixer\u00e0 immediatament. Tamb\u00e9 hi havia algunes casetes s\u00f2lides com a petits allotjaments, per\u00f2 el teixit residencial eren majorit\u00e0riament parcel\u00b7les buides a l\u2019espera de tendes o caravanes. Una ciutat on bona part dels espais que habitualment integren un habitatge eren compartits, incloent-hi els banys i els safareigs. Al c\u00e0mping La Ballena Alegre el va seguir El Toro Bravo, tamb\u00e9 de Mitjans, i molts altres c\u00e0mpings d\u2019autors desconeguts a la l\u00ednia de costa entre Castelldefels i Barcelona i en altres llocs no nom\u00e9s de Catalunya, sin\u00f3 tamb\u00e9 d\u2019altres parts d\u2019Europa i del m\u00f3n. Una manera d\u2019habitar el territori que, sens dubte, recollia els anhels de pau i conc\u00f2rdia d\u2019una societat que deixava enrere dues guerres mundials i abra\u00e7ava el moviment hippie, amb les comunes i les acampades, com la del Festival de Woodstock l\u2019estiu del 1969.<\/p>\n
Veient les ciutats 50 anys despr\u00e9s, podem constatar com hem arribat a complicar el fet de poder-hi viure. El valor cadastral del terreny i les construccions, l\u2019IBI, l\u2019acc\u00e9s a les hipoteques o un lloguer p\u00fablic gaireb\u00e9 inexistent en comparaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos europeus acaben expulsant-ne molta gent.<\/p>\n
El recent anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, de la construcci\u00f3 de 50.000 habitatges durant els pr\u00f2xims 6 anys fa que ens preguntem si no hi ha altres maneres de viure a la ciutat menys costoses en molts sentits. Menys costoses en recursos materials, per\u00f2 tamb\u00e9 en tr\u00e0mits burocr\u00e0tics i en temps. Entre les mesures que explicava Illa per poder dur a terme aquest projecte hi ha la de reduir el temps de concessi\u00f3 de llic\u00e8ncies i permisos a la meitat. Certament, seria una cosa que hi ajudaria. La desesperant burocratitzaci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 i els seus processos plens de garanties ens tenen acostumats al fet que qualsevol tr\u00e0mit relacionat amb la construcci\u00f3 s\u2019eternitzi.<\/p>\n
Per\u00f2 continuar\u00e0 sent un proc\u00e9s llarg i cost\u00f3s si no obrim la porta a imaginar altres maneres m\u00e9s \u00e0gils de construir i d\u2019habitar la ciutat. Potser ha arribat el moment de saltar-se algunes regles i acampar-la lliurement.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una tenda de c\u00e0mping plantada a prop de la Ronda […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3813,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-3812","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3812","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3812"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3812\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3824,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3812\/revisions\/3824"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3813"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3812"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3812"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3812"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}