Diuen que, una vegada, en Bono, el cantant del grup irland\u00e8s U2, va sentir un comentari a la seva ciutat natal, Dubl\u00edn, que explicava que, nom\u00e9s de saber el nom del carrer on vivies, podien deduir si eres cat\u00f2lic o protestant, ric o pobre i, fins i tot, el partit que votaves. El t\u00edtol de la seva pr\u00f2xima can\u00e7\u00f3 suggeriria un lloc on els carrers no tinguessin nom, per esborrar la condici\u00f3 que ens fa prejutjar les persones i classificar-les per la seva proced\u00e8ncia.<\/p>\n
\u00c9s una cosa que passa a moltes altres cultures i ciutats, per\u00f2, sens dubte, a Irlanda el conflicte social va polaritzar la postura i el comprom\u00eds de les persones amb les seves creences durant molt de temps, fent m\u00e9s visible aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n
La topon\u00edmia, o el nom dels llocs, respon a diferents raons: algunes de geogr\u00e0fiques, altres d\u2019hist\u00f2riques i altres de futures, tamb\u00e9. El cert \u00e9s que acabem dotant de significat els llocs, associat als seus noms, i de vegades el nom els atorga una certa rellev\u00e0ncia: l\u2019Arc de Triomf, la Ciutat de la Just\u00edcia\u2026<\/p>\n
Si observem el projecte de l\u2019Eixample de Barcelona de 1859, d\u2019Ildefons Cerd\u00e0, veiem que els carrers no tenien nom. Nom\u00e9s les preexist\u00e8ncies com la Barceloneta, el Poblenou o Sants, aix\u00ed com els accidents geogr\u00e0fics.\u00a0Per\u00f2 els nous carrers, no.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s una comesa que l\u2019Ajuntament de Barcelona va encarregar a V\u00edctor Balaguer i Cirera el 1863, quatre anys despr\u00e9s de l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019Eixample. Balaguer va ser un escriptor i un poeta reconegut que va acabar sent ministre. El seu perfil pol\u00edtic i d\u2019historiador va ser determinant perqu\u00e8 l\u2019escollissin per a aquesta feina. En el bateig de carrers i places, Balaguer es va dedicar a lloar els territoris de la Corona d\u2019Arag\u00f3, les institucions i personalitats catalanes i algunes gestes hist\u00f2riques.<\/p>\n
Una d\u2019aquestes era un homenatge a una llarga resist\u00e8ncia en conflictes armats i bombardejos sobre la ciutat de Barcelona: la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries Catalanes.<\/p>\n
Pocs anys abans del projecte de l\u2019Eixample, el general Espartero va pronunciar la seva famosa frase sobre la necessitat de \u201cbombardejar Barcelona cada 50 anys pel b\u00e9 d\u2019Espanya\u201d, aix\u00ed que el castell de Montju\u00efc i la Ciutadella van ser llocs que, lluny de defensar la ciutat, van servir per bombardejar-la.<\/p>\n
El lloc que va escollir Balaguer, diferent del que tothom coneix avui, no podia ser m\u00e9s oport\u00fa: el final del passeig de Sant Joan, davant de la Ciutadella militar, envoltada de bastions i separada de les muralles de la ciutat antiga. Es va projectar una pla\u00e7a a tall de conquesta, en homenatge a totes les Gl\u00f2ries C\u00edviques i Militars de Catalunya, que, tanmateix, mai no es va construir. Despr\u00e9s de la revoluci\u00f3 de 1868, la Ciutadella va ser demolida i cedida a l\u2019Ajuntament, que la va convertir en parc, deixant sense sentit la pla\u00e7a projectada.<\/p>\n
No va ser fins a principis del segle XX que el nom de pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries va anar a parar al lloc que coneixem avui, ali\u00e8 a tota la c\u00e0rrega hist\u00f2rica que li atribu\u00efa aquest top\u00f2nim. Un lloc complicat, on conflu\u00efen els tres carrers m\u00e9s amples i m\u00e9s llargs de la ciutat \u2013la Meridiana, la Gran Via i la Diagonal\u2013, per\u00f2 tamb\u00e9 les l\u00ednies f\u00e8rries de Granollers i Sants. Un veritable caos, sempre per acabar, sempre per resoldre.<\/p>\n
Per Gl\u00f2ries hem vist desfilar autopistes, parcs, l\u00ednies de metro i de tren, llacs, mercats ambulants i, fins i tot, un pont de vianants aprofitat avui a l\u2019esplanada del F\u00f2rum. L\u2019\u00faltim projecte, el viaducte elevat inaugurat per les Olimp\u00edades de 1992, va ser enderrocat tot just 15 anys despr\u00e9s.<\/p>\n
Com si la persegu\u00eds el pes del seu nom, en pocs anys la pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries va passar de representar la pacificaci\u00f3 dels hist\u00f2rics conflictes armats a l\u2019escenificaci\u00f3 del conflicte urb\u00e0 permanent. Un conflicte que, per altra banda, hauria de ser signe de normalitat.<\/p>\n
Gl\u00f2ries representa el laboratori urb\u00e0 a cel obert per excel\u00b7l\u00e8ncia. El lloc del frec, del moviment i de l\u2019intercanvi. Les diferents versions de Gl\u00f2ries evidencien la dificultat de viure en societat, d\u2019arribar a acords, de construir ciutat. Cada versi\u00f3 tamb\u00e9 explica el context social del moment. La invasi\u00f3 del cotxe i la transformaci\u00f3 de l\u2019espai urb\u00e0 al seu servei o els remeis posteriors en forma d\u2019aparcaments dissuasius per evitar l\u2019entrada de l\u2019autom\u00f2bil al centre de la ciutat.<\/p>\n
I cada nova forma sembla sempre la definitiva; la f\u00f3rmula m\u00e0gica que resoldr\u00e0 tots els mals del moment i que durar\u00e0 eternament\u2026<\/p>\n
L\u2019actual pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries, en construcci\u00f3, es planteja com a resposta al repte clim\u00e0tic que tenim al davant. Amb la nova recepta d\u2019eliminar asfalt dels carrers de la ciutat, permetent que l\u2019aigua es filtri al terreny i reduint tamb\u00e9 l\u2019emissi\u00f3 de calor, la nova pla\u00e7a pret\u00e9n ser un lloc naturalitzat. Un parc urb\u00e0 que ens recordi que formem part de la natura i que convivim amb m\u00e9s \u00e9ssers vius al planeta. Un escenari que amaga una tramoia de clavegueres, trens, galeries i t\u00fanels al seu subsol per a poder representar-hi a sobre \u2018El cicle de l\u2019aigua\u2019 o \u2018La biodiversitat\u2019.<\/p>\n
Esborrar i comen\u00e7ar de nou, com pretenia el cantant d\u2019U2, per tal d\u2019oblidar qui \u00e9s en realitat Gl\u00f2ries, quin \u00e9s el seu veritable origen. Fins a la pr\u00f2xima crisi d\u2019identitat, quan nous reptes de la nostra societat li remoguin la consci\u00e8ncia.\u00a0Benvingut conflicte.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Diuen que, una vegada, en Bono, el cantant del grup […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":3286,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[31,32],"tags":[],"class_list":["post-4077","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-de-premsa","category-media-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4077","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4077"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4077\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4079,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4077\/revisions\/4079"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3286"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4077"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4077"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4077"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}