A la recent ampliaci\u00f3 del tramvia de Barcelona des de Gl\u00f2ries fins a Verdaguer ha aparegut una filera de plataners apuntalats entre el carrer de Lepant i el de Marina. Uns voluminosos tornapuntes met\u00e0l\u00b7lics que abracen els troncs a uns dos metres del terra.<\/p>\n
\u00c9s sabut que la pujada de Marina, amb l\u2019acusat pendent de la Diagonal en aquest tram, va ser un dels punts de m\u00e9s dif\u00edcil resoluci\u00f3 al nou tra\u00e7at. Pel que sembla, els plataners, els arbres m\u00e9s caracter\u00edstics de l\u2019Eixample barcelon\u00ed, han necessitat una mica d\u2019ajuda per estabilitzar-se, no sabem si per gaire temps, despr\u00e9s d\u2019haver-se remogut el terra per les obres.<\/p>\n
L\u2019an\u00e8cdota m\u2019ha portat a la mem\u00f2ria el fam\u00f3s refer\u00e8ndum de l\u2019alcalde Jordi Hereu, pels volts del 2010, sobre la reforma de la Diagonal des del Passeig de Gr\u00e0cia fins a Francesc Maci\u00e0.<\/p>\n
Alguns de vost\u00e8s recordaran que, de les dues propostes, Boulevard o Rambla, presentades al refer\u00e8ndum, la de la Rambla comportava arrencar tots els plataners de la Diagonal i plantar-hi un nou arbrat. Una mesura dr\u00e0stica per a la qual el consistori tenia preparat un b\u00e0lsam quixotesc en cas de ser escollida: els plataners en realitat estaven malalts i tard o d\u2019hora caldria arrencar-los. Una cosa que molta gent va ensumar que no era del tot certa, almenys pel seu aparent bon estat, i que veient-los avui, quinze anys despr\u00e9s, certifiquem que, sens dubte, estaven for\u00e7a sans.<\/p>\n
El resultat d\u2019aquella consulta \u00e9s ben conegut: la Converg\u00e8ncia de Xavier Trias va capitalitzar aquell descontentament i va aconseguir colar l\u2019opci\u00f3 C a la votaci\u00f3: no fer res, cosa que van acabar escollint 4 de cada 5 persones de les que van votar. Un aut\u00e8ntic terratr\u00e8mol que es va emportar per davant el primer tinent d\u2019alcalde, Carles Mart\u00ed, i que acabaria destronant un any m\u00e9s tard Hereu, en favor de Trias.<\/p>\n
I total, per a qu\u00e8? El primer que va fer Trias en arribar a l\u2019alcaldia va ser reformar la Diagonal, sense posar-hi el tramvia, sense tocar els plataners i sense preguntar res a ning\u00fa, fet que ens porta a pensar en quina utilitat tenen aquesta mena de participacions ciutadanes i quin grau de maquillatge democr\u00e0tic ostenten per esc\u00f3rrer la pr\u00f2pia responsabilitat.<\/p>\n
Perqu\u00e8 realment la gent tenia prou criteri per escollir una opci\u00f3 o l\u2019altra? De quina manera podia condicionar la decisi\u00f3 el fet que els plataners estiguessin malalts o no? No hi havia cap alternativa t\u00e8cnica com la de l\u2019apuntalament que veiem avui al tram de Marina, o qualsevol altra? Els ciutadans han de ser responsables d\u2019una soluci\u00f3 t\u00e8cnica, suplantant el paper d\u2019arquitectes i d\u2019urbanistes amb coneixements i experi\u00e8ncia?<\/p>\n
Hi ha decisions sobre la ciutat que han de ser consultades als seus habitants, sobretot les que no han estat anunciades pr\u00e8viament i que tindran un impacte molt important en les seves vides: fer unes Olimp\u00edades, celebrar el F\u00f2rum 2004 o acollir el Mobile World Congress. I s\u00f3n precisament aquestes les que normalment no es consulten i les que fan que, avui, trobar un habitatge de lloguer assequible a la ciutat sigui missi\u00f3 impossible.<\/p>\n
Hi ha espais on els habitants d\u2019una ciutat decideixen com viure. N\u2019\u00e9s un bon exemple les cada cop m\u00e9s autogestionades cooperatives d\u2019habitatge. La tutela inicial per part de l\u2019Ajuntament ha anat desapareixent amb els anys, afavorint un model amb m\u00e9s implicaci\u00f3 dels seus integrants. Conceben el projecte, ajudats per arquitectes que, de vegades, en s\u00f3n fins i tot futurs habitants. Supervisen el proc\u00e9s de les obres i s\u2019impliquen en la gesti\u00f3 dels recursos de la comunitat posterior. Tamb\u00e9 hi ha vies per a iniciatives ciutadanes per a la construcci\u00f3 o la millora d\u2019edificis d\u2019equipaments comunitaris, casals i centres c\u00edvics amb necessitats espec\u00edfiques, en les quals els usuaris ajuden a esbossar els requeriments d\u2019espais i serveis.<\/p>\n
Per\u00f2 potser s\u2019ha banalitzat en exc\u00e9s el concepte de participaci\u00f3 ciutadana. Els ciutadans voten cada quatre anys i trien els seus representants amb un projecte de ciutat, amb mecanismes democr\u00e0tics per dur-los a terme o censurar-los i amb t\u00e8cnics qualificats per prendre decisions amb el coneixement necessari. Hi ha decisions que hem delegat perqu\u00e8 les prenguin altres i assumeixin la seva responsabilitat; perqu\u00e8 en responguin. Eludir la responsabilitat, deixant de prendre decisions, \u00e9s una pr\u00e0ctica estesa entre els que ens governen.<\/p>\n
Aquest mes de mar\u00e7 del 2025 se celebren les \u00c0gores de participaci\u00f3 ciutadana als deu Districtes de la ciutat de Barcelona per invertir 30 milions d\u2019euros. Una via en la qual els ciutadans han presentat, pr\u00e8viament, diferents propostes a la plataforma Decidim Barcelona de l\u2019Ajuntament. Algunes de molt serioses i elaborades, amb la participaci\u00f3 d\u2019arquitectes i d\u2019altres t\u00e8cnics. L\u2019Ajuntament ha assumit una primera responsabilitat i ha seleccionat les m\u00e9s id\u00f2nies mitjan\u00e7ant una valoraci\u00f3 t\u00e8cnica. En aquesta fase, seria raonable pensar que s\u2019executin els projectes m\u00e9s necessaris o m\u00e9s ben argumentats, amb una l\u00f2gica distributiva d\u2019equitat en el repartiment. \u00c9s a dir, que l\u2019Ajuntament assumeixi la responsabilitat de quins projectes s\u00f3n m\u00e9s necessaris i que els prioritzi amb visi\u00f3 global de ciutat.<\/p>\n
Per\u00f2 seran novament els ciutadans els que ho decidiran. Amb els seus vots per internet, i amb una primera fase formada exclusivament per nens de fins a 13 anys, triaran els dos projectes que els semblin millor de cada Districte. Una m\u00e0 innocent que descarregar\u00e0 de responsabilitat les consci\u00e8ncies dels nostres pol\u00edtics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A la recent ampliaci\u00f3 del tramvia de Barcelona des de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4119,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[36,37],"tags":[],"class_list":["post-4122","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-media-en","category-press"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4122","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4122"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4122\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4119"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4122"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4122"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4122"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}