Fa uns dies em vaig trobar una bona amiga que no veia des de feia temps. Em va sorprendre veure-la alegre, perqu\u00e8 m\u2019havia explicat que a la feina les coses no anaven b\u00e9. Un nou cap, d\u00e8spota i misogin, li feia la vida impossible des que va arribar. Estava, fins i tot, pensant a canviar de feina. Sempre la vaig animar a denunciar-ho abans que a renunciar al seu important lloc de treball, encara m\u00e9s tenint en compte que es tracta d\u2019un c\u00e0rrec a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n
Vaig donar per fet que finalment se n\u2019havia anat d\u2019all\u00e0, en veure-la amb millor cara, per\u00f2 em va explicar que no, que seguia al mateix lloc, per\u00f2 que alguna cosa havia canviat. Feia algunes setmanes, al seu departament van decidir eliminar les oficines individuals i fer una \u00fanica sala, sense llocs fixos per a cada persona. Cadires calentes, en diuen. Una pr\u00e0ctica estesa des de la pand\u00e8mia i des de l\u2019auge del teletreball. Les empreses han vist una oportunitat per reduir la superf\u00edcie de les seves oficines i el nombre de taules i cadires destinades als treballadors que no coincideixen en el seu horari laboral i, de vegades, crear noves zones de lleure i de descans. Una cosa a la qual tamb\u00e9 s\u2019ha apuntat l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, veient la quantitat de lloguers d\u2019oficines que es pot estalviar.<\/p>\n
Per\u00f2 aqu\u00ed l\u2019inter\u00e8s rau en el canvi de l\u2019arquitectura de l\u2019oficina. El \u201csense \u00e0nima\u201d, com ella li diu, solia entrar al seu despatx o el citava al seu, tancant la porta i entrant en c\u00f2lera per qualsevol tonteria, aprofitant la intimitat del recinte, fent-li la vida impossible cada dia. Ara, per\u00f2, m\u2019explicava que n\u2019hi ha prou amb les mirades de desaprovaci\u00f3 dels seus incr\u00e8duls companys de sala perqu\u00e8 el malvat canvi\u00ef el to i desisteixi dels seus retrets i de les seves males maneres.<\/p>\n
La situaci\u00f3 \u00e9s similar a d\u2019altres on l\u2019arquitectura ha afavorit una transpar\u00e8ncia m\u00e9s gran entre les activitats de les persones i els espais. Des de fa alguns anys, les escoles d\u2019ensenyament d\u2019infantil i prim\u00e0ria han experimentat una revoluci\u00f3 a les aules. Amb la intenci\u00f3 d\u2019apropiar-se d\u2019altres indrets de l\u2019edifici, com ara passadissos i vest\u00edbuls, les parets de les aules han incorporat vidres, plafons corredissos, mobles i bancs per llegir, jugar o conversar. Molts docents s\u2019han vist impulsats a introduir novetats en la manera d\u2019ensenyar pel canvi d\u2019actitud dels nens o perqu\u00e8 han decidit fer classes en algun d\u2019aquests llocs que abans nom\u00e9s eren de pas.<\/p>\n
En una ocasi\u00f3, el director d\u2019una escola ens va comentar que la transpar\u00e8ncia de l\u2019aula propiciava que els professors sentissin que formaven part d\u2019una comunitat, en veure les altres aules amb altres professors i altres nens, evitant, de passada, el feu i les manies particulars de cada docent. Molts abusos que avui surten a la llum, denunciats per les seves v\u00edctimes, potser es podrien haver evitat amb mecanismes per a un control m\u00e9s gran de les aules on passaven. Una atmosfera de decad\u00e8ncia que relatava magistralment Federico Fellini a la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0Amarcord<\/em>.<\/p>\n L\u2019arquitectura d\u2019un lloc condiciona la nostra actitud i afavoreix o impedeix que passin certes coses. Quan parlem de la ciutat des d\u2019una perspectiva de g\u00e8nere, ho fem, entre altres q\u00fcestions, d\u2019un espai urb\u00e0 segur per a les dones i les nenes. Si \u00e9s segur per a elles, ho ser\u00e0 per a tothom. Ja fa temps que hem apr\u00e8s que els llocs on hi ha gent, llum i finestres s\u00f3n espais on ens sentim fora de perill. L\u2019arribada dels fanals de llum de gas a la ciutat de Londres, ja fa m\u00e9s de dos segles, va suposar una dr\u00e0stica reducci\u00f3 de la criminalitat i el conseg\u00fcent repunt de comer\u00e7os i d\u2019activitat urbana.<\/p>\n En diferents \u00e0mbits de l\u2019arquitectura i de l\u2019urbanisme dels darrers anys podem apreciar una tend\u00e8ncia en aquesta l\u00ednia. Llocs m\u00e9s inclusius, m\u00e9s participatius i m\u00e9s transparents en tots els sentits.<\/p>\n A les oficines i a les escoles s\u2019hi sumen ara les nostres cases. Habitatges cooperatius on, en alguns espais, es comparteixen rentadores, forns o cuines comunit\u00e0ries, amb un estalvi considerable d\u2019energia i de la superf\u00edcie destinada a aquestes coses a cada habitatge particular. Per\u00f2 tamb\u00e9 amb un benefici doble: aquests nous espais de trobada s\u00f3n tamb\u00e9 un mecanisme de control social. Un lloc a la llum de tothom on poder desactivar comportaments t\u00f2xics que malauradament passen a la intimitat dom\u00e8stica.<\/p>\n L\u2019educaci\u00f3, per\u00f2 sense dubte tamb\u00e9 l\u2019arquitectura, s\u00f3n eines immillorables per a aquesta necess\u00e0ria cohesi\u00f3 i cura social. Entre tots tenim l\u2019obligaci\u00f3 de crear espais on els homes sense \u00e0nima es vegin, cada cop m\u00e9s, for\u00e7ats a sortir del seu amagatall.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa uns dies em vaig trobar una bona amiga que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4135,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[36,37],"tags":[],"class_list":["post-4139","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-media-en","category-press"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4139","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4139"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4139\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4135"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}