El dia de Sant Valent\u00ed del 1990, fa 36 anys, el cient\u00edfic nord-americ\u00e0 Carl Sagan intentava conv\u00e8ncer els responsables de la missi\u00f3 espacial Voyager I perqu\u00e8 giressin les c\u00e0meres de la nau per \u00faltima vegada. Tenia la intenci\u00f3 de fer una fotografia del nostre planeta Terra, abans d\u2019endinsar-se a les profunditats de l\u2019espai exterior.<\/p>\n
La idea no generava gaire entusiasme, ans al contrari. Hi havia el temor que la c\u00e0mera es dany\u00e9s en rebre la llum solar directa, o b\u00e9 que la maniobra descontrol\u00e9s la nau. Van argumentar tamb\u00e9 que la fotografia no aportaria cap dada rellevant a nivell cient\u00edfic atesa la llunyania de la Terra: 6.000 milions de quil\u00f2metres.<\/p>\n
Per\u00f2 aix\u00f2 era precisament el que en Carl Sagan perseguia: volia mostrar la fragilitat del nostre insignificant planeta a la immensitat c\u00f2smica. Aix\u00ed que Sagan es va mostrar inflexible; nom\u00e9s quedaven 34 minuts perqu\u00e8 les c\u00e0meres es fonguessin a negre per sempre.<\/p>\n
Avui sabem que aquella ic\u00f2nica fotografia va transformar la manera com avui veiem el m\u00f3n.\u00a0A pale blue dot<\/em>, un p\u00e0l\u00b7lid punt blau, es va convertir en el relat m\u00e9s inspirador sobre la nostra exist\u00e8ncia, que cap altre pensador o fil\u00f2sof pogu\u00e9s haver constru\u00eft fins aleshores. Com va escriure Sagan, \u201cen aquest petit punt blau, tot aquell que estimes, tots aquells que coneixes, tots aquells de qui hagis sentit a parlar, tot \u00e9sser hum\u00e0 que mai hagi existit, van viure les seves vides all\u00e0\u2026 en una mota de pols suspesa en un raig de sol\u201d.<\/p>\n La casualitat va voler que aquella diminuta mota de pols blava qued\u00e9s penjant d\u2019un raig de llum que va reflectir la c\u00e0mera de la Voyager I en girar. En realitat, res no havia canviat despr\u00e9s de la fotografia. Nom\u00e9s la perspectiva, la manera que ten\u00edem de mirar el m\u00f3n.<\/p>\n Aquesta setmana s\u2019ha celebrat el Congr\u00e9s Mundial d\u2019Arquitectura de la Uni\u00f3 Internacional d\u2019Arquitectes (UIA) a Barcelona. \u00c9s un acte de car\u00e0cter triennal i Barcelona \u00e9s l\u2019\u00fanica ciutat del m\u00f3n a acollir-lo per segona vegada. La primera va ser fa 30 anys, el 1996, poc despr\u00e9s de la famosa fotografia de Sagan.<\/p>\n Sota el t\u00edtol\u00a0Becoming architectures for planet in transition<\/em>\u00a0(arquitectures per esdevenir en un planeta en transici\u00f3), el congr\u00e9s tamb\u00e9 pret\u00e9n canviar la manera com veiem el nostre fr\u00e0gil planeta.<\/p>\n Qui pensi que els arquitectes parlen nom\u00e9s de ciutats, de maneres de viure, de materials o de q\u00fcestions tecnol\u00f2giques, s\u2019equivoca. Les xerrades d\u2019aquest congr\u00e9s estan abordant pensaments del m\u00e9s alt nivell epistemol\u00f2gic, usant el coneixement arquitect\u00f2nic com a experi\u00e8ncia per construir un m\u00f3n m\u00e9s just amb totes les esp\u00e8cies amb qui habitem el planeta. Un veritable dec\u00e0leg de com situar-nos com a \u00e9ssers humans davant d\u2019un planeta que mostra signes de debilitat. L\u2019inexorable canvi clim\u00e0tic, del qual ja ning\u00fa no dubta de la nostra responsabilitat, l\u2019extracci\u00f3 desmesurada de minerals, l\u2019emissi\u00f3 de contaminants a l\u2019atmosfera, la hidrosfera i al s\u00f2l que habitem, s\u00f3n realitats que s\u2019han de revertir.<\/p>\n D\u2019una banda, l\u2019estudi termodin\u00e0mic dels nostres edificis i ciutats, aprofitant les propietats passives de la forma, la materialitat i el context urb\u00e0, per reduir i fins i tot eliminar el consum energ\u00e8tic.<\/p>\n De l\u2019altra, la reutilitzaci\u00f3 per davant del reciclatge. En aquest punt, la m\u00e0xima\u00a0never demolish<\/em>\u00a0(mai enderroquis) encunyada per la pr\u00e0ctica professional de l\u2019estudi franc\u00e8s Lacaton & Vassal, despr\u00e9s de d\u00e8cades d\u2019exercici arquitect\u00f2nic, ha anat generant una consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva sobre la necessitat de preservar all\u00f2 constru\u00eft per damunt de tot, com una manera de treure profit de l\u2019energia potencial embeguda.<\/p>\n Aquest lema,\u00a0never demolish<\/em>, ha creat un corol\u00b7lari de respostes esperan\u00e7ador, amb una s\u00e8rie de despatxos professionals com Baukunst, Rotor o Pihlmann entre d\u2019altres, que han identificat materials de construcci\u00f3 en l\u2019enderroc d\u2019edificis i infraestructures urbanes com ara autopistes o ponts. Tot s\u2019aprofita com a elements directes de construcci\u00f3 i tot s\u2019identifica en models digitals per a la reutilitzaci\u00f3 posterior una vegada acabada la vida \u00fatil de l\u2019edifici. Una recirculaci\u00f3 de recursos i deixalles per evitar l\u2019extracci\u00f3 i el malbaratament de recursos org\u00e0nics i minerals.<\/p>\n Vist aix\u00ed, la construcci\u00f3 circular i la reutilitzaci\u00f3 \u00e9s una construcci\u00f3 cultural en si mateixa. Es tracta de crear nous escenaris amb noves escales de valors \u00e8tics i est\u00e8tics.<\/p>\n Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019obre la mirada cap a altres arquitectures com la dels l\u00edquens o els bacteris. S\u2019estudien les estrat\u00e8gies a l\u2019estil del cranc ermit\u00e0, que fa milions d\u2019anys van utilitzar els bacteris per colonitzar les c\u00e8l\u00b7lules animals i que avui s\u00f3n part intr\u00ednseca del nostre organisme hum\u00e0 i dels nostres processos vitals. Una manera d\u2019explicar la nostra depend\u00e8ncia directa d\u2019altres formes de vida del planeta. Despr\u00e9s de tot, som una mica m\u00e9s que humans.<\/p>\n Estem en un punt d\u2019inflexi\u00f3 en la construcci\u00f3 del relat del nostre planeta. Com expliquen Rania Ghosn i El Hadi Jazairy, arquitectes de l\u2019estudi Design Earth, els arquitectes dominen el llenguatge de la representaci\u00f3 gr\u00e0fica, fent possible visualitzar i assajar futurs encara per venir. En una sola paraula: imaginar. Una capacitat que ens va distingir dels neandertals com a esp\u00e8cie i ens ha portat fins als nostres dies.<\/p>\n Potser aquest congr\u00e9s de la UIA sigui com el missatge en una ampolla que va llan\u00e7ar en Carl Sagan a la humanitat. Una hist\u00f2ria sobre el nostre planeta mai explicada fins ara. Potser les properes generacions seran capaces de llegir-lo.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El dia de Sant Valent\u00ed del 1990, fa 36 anys, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4195,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[36,37],"tags":[],"class_list":["post-4198","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-media-en","category-press"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4198","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4198"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4198\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4195"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4198"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4198"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/hazarquitectura.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4198"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\u2018A pale blue dot\u2019, un p\u00e0l\u00b7lid punt blau, es va convertir en el relat m\u00e9s inspirador sobre la nostra exist\u00e8ncia<\/h2>\n