Porta Trinitat és un nou conjunt multifuncional d’equipaments que se situa a l’entrada de Barcelona per les Rondes i l’Av. Meridiana, prop del Nus de la Trinitat. L’escala de la perifèria urbana condiciona el lloc, promovent un disseny introspectiu, tant del conjunt urbà, com dels edificis. Els volums s’ordenen en dues franges que prenen l’adreça de les dues avingudes principals, la Meridiana i la Carretera de Ribes, generant una plaça interior. El primer a construir-se, el Casal d’Entitats i Centri de Serveis Socials, renúncia a ocupar tot el sòl, fragmentant una de les barres per a obrir l’espai interior de la plaça, creant un subespai lliure de cinema a la fresca. L’edifici es mostra voluntàriament abstracte i simple per a poder conviure amb els futurs edificis del conjunt, encara per venir.

En aquest interior d’illa, íntim i preservat, hem volgut crear un lloc confortable, al fons de la plaça. Una casa pública, un casal, que acull gent de Sant Andreu i Nou Barris, amb diferents necessitats. Un edifici de fusta on les persones se sentin com a casa.
L’interior de l’edifici s’organitza entorn de dos patis que li proporcionen llum i ventilació. El vestíbul d’entrada és un espai generós que actua de foier de la sala d’actes i pot acollir diverses activitats i exposicions. Aquí està la recepció i la cantina. El primer pis és un centre de serveis socials i punt d’atenció a la dona. En la resta de plantes hi ha despatxos i estades per a entitats i associacions del barri.
La fusta és un material càlid en un entorn urbà hostil. Absorbeix CO₂ durant tota la seva vida útil, donant com a resultat un molt baix impacte ambiental per petjada de carboni. A causa del seu baix pes, no té inèrcia tèrmica, per aquest motiu mobilitzem la inèrcia del terreny. Aprofitem el desmunt de terres de l’excavació en vessant, per a enterrar uns tubs per on circula aire net, abans d’aixecar l’edifici.

L’aire que circula pels tubs enterrats, una vegada temperat pel subsol, es llança dins dels dos patis coberts, que funcionen com a grans conductes d’aire. És un aire renovat, fresc a l’estiu o càlid a l’hivern, recollint així una antiga tradició mediterrània. Atès que és un aire prou confortable, ronda els 17 o 18 °C tot l’any, la despesa energètica per a climatitzar-lo és molt baix. Només en els dies més durs de l’hivern o de l’estiu caldrà tractar-lo lleugerament per a aconseguir la temperatura de confort. A més, la coberta genera 60.000W de potència elèctrica a l’any, a través de plaques fotovoltaiques, situant el consum molt pròxim a zero.
L’escala se situa entre els dos patis i rep llum i ventilació. Les dependències s’organitzen al voltant del nucli central i poden ser redistribuïdes amb facilitat, ja que capten l’aire de renovació a través de les façanes dels patis, mitjançant unes franges que actuen com les brànquies d’un peix.

Fotografies © José Hevia / © Adrià Goula. Textos © haz arquitectura