1r Premi Internacional Estadi de futbol UEFA i Rugbi IRB.

El nou Estadi Nacional d’Andorra s’encaixa en un espai realment estret enfront del riu Valira.

Els edificis esportius que ho envolten són molt voluminosos i la resta d’edificacions que ocupen la muntanya donen un marcat caràcter vertical i constret al lloc. L’amplària del solar és de 85 metres i s’ha de situar un terreny de joc lliure de 130×80 metres.

Amb aquestes premisses es proposa un edifici baix, que no vulgui competir en altura precisament per a destacar, donant-li valor al buit. No obstant això, es proposa cobrir el carrer de servei que separa el camp dels dos pavellons esportius, com a estratègia per a aconseguir situar les graderies de tribuna mirant a llevant. Amb aquesta decisió aconseguim, al mateix temps, reduir perceptivament l’altura dels dos edificis esportius en uns 4 metres.

Aquesta mateixa plataforma de cobriment és el gran pont-plaça sobre el riu Valira i l’accés natural del públic des de l’avinguda Salou. Des d’aquesta cota, baixen sis nivells de graderies fins al terreny de joc envoltant tres costats del camp situant 3.000 espectadors en una primera fase. Aquestes graderies són en realitat una depressió de la gran plataforma d’accés al camp.

L’edifici principal de serveis queda sota aquest nivell en l’extrem oposat al riu, amb accés per la Baixada del Molí a manera de sòcol de l’Estadi.

Les façanes principals de l’Estadi estan en els dos gols nord i sud, i es recolzen sobre la gran plataforma d’accés. Són de vidre translúcid i ocupen un gruix d’un metre permetent situar en el seu interior unes graderies retràctils que possibiliten ampliar l’aforament de l’Estadi en 1.850 persones més, fent un total de 4.850 espectadors asseguts entre les dues fases. Aquestes graderies retràctils, allotjades al gruix de la façana, pretenen que l’edifici no alteri el seu volum ni la seva presència urbana quan hagi de fer-se l’ampliació per a la segona fase i, al mateix temps, aconsegueixen que l’Estadi no es vegi massa buit en un aforament quotidià més normal, al voltant d’unes dues mil persones.

La imatge del nou estadi es mostra com una caixa lluminosa, on es pot projectar imatges i text amb tecnologia LED, amb la coberta separada per una franja d’un metre, la qual cosa dona una lleugeresa i transparència que, de nou, vol explotar les virtuts de l’espai buit, tan mancat en la zona. En les quatre cantonades s’alcen les pantalles d’il·luminació que travessen la coberta i fan un gest a dalt per a dirigir la llum al camp.

Donat el caràcter vertical de l’entorn, la coberta es projecta com una façana més. Es tracta d’un pla continu d’un metre de gruix, com les façanes, amb un acabat superior de vidre laminat amb cèl·lules fotovoltaiques integrades, que aportaran una energia de 250.000 kW / any, equivalent a la despesa anual de 100 habitatges. L’aigua de pluja es condueix a un dipòsit situat baix graderies per a aprofitament per a reg i cisternes. Aquestes mesures permeten aconseguir la qualificació oficial (nearZEBuildings – edificis pròxims a energia zero).