L’església de la Escola Pia Balmes, és un volum arquitectònic contingut dins del propi edifici de l’escola, però amb accés independent des del carrer.

La planta de conjunt, revela la posició estratègica de l’església dins de l’edifici. Ocupa la profunditat de la mitgera del xamfrà de Balmes-Travessera de Gràcia, mostrant la seva pròpia façana neoclàssica, buscant un lloc al carrer. La crugia, d’uns 8,50 metres d’ample, dona façana al pati central de tot l’edifici, on se situen unes vidrieres d’aire modern, de formigó i vidres de colors. El pati no arriba a la planta baixa, quedant l’església, en una espècie de semisoterrani en foscor respecte a la cota del pati. Aquest fet, sumat a la posició de mitgera de l’altra façana llarga, li atorga una notable inèrcia tèrmica a l’espai, sent fresc a l’estiu i càlid a l’hivern.

La intervenció, requeria un espai polivalent que pogués mantenir també el seu caràcter litúrgic per a les misses dels caps de setmana per a la gent del barri. L’escola té un ambiciós projecte educatiu amb diferents itineraris curriculars on, la dansa, la música i el teatre, necessiten espais adequats. Disposar d’accés directe des del carrer, permet celebrar també tot tipus d’actes com a extra-escolars, ioga, concerts o presentacions. El repte va consistir a dissenyar un espai capaç de transformar-se i acollir totes aquestes activitats amb solvència, generant ambients i atmosferes diverses.

L’obra s’havia de fer en els dos mesos de vacances d’estiu i amb un pressupost molt reduït de 100.000 euros, així que es va decidir revestir l’espai amb un element de fusta simple i repetitiu que permetés abaratir els costos i el nombre d’industrials necessaris. Diferents encesos de llum donarien escenografies diferents que qualificarien l’espai de maneres diverses i, la fusta, serviria tant d’acabat i revestiment de les parets, com de tamís i reflex de la llum, aportant calidesa. El ritme dels taulons de fusta s’adapta a les existències. Es va buscar un mòdul capaç d’absorbir les jàsseres despenjades del sostre, l’estructura de les vidrieres i els elements verticals de megafonia i so, buscant un múltiple que s’anés adaptant. En les parets es van simular perspectives per a comprovar una separació adequada de 18 cm, que permet incloure els altaveus i els ventiladors verticals. Les vidrieres suporten un mòdul de 2×18 = 36 cm i el sostre 4×18 = 72 cm.

La paret del fons es va pintar simplement de blanc per a aprofitar el rebot de la llum. El rastellat de les parets suporta, al mateix temps, les tires led de llum i el revestiment de fusta final. Es va triar una temperatura de color càlida de 2.800 °K i una potència de 14 W / m en parets i 21 W / m en sostre per a garantir les diferents necessitats lumíniques.